dijous, 7 de març de 2019

Valoració del CULC sobre l’acció de l’UJI de retirar el requisit lingüístic del Document de carrera docent i investigadora del PDI





El Consell de Govern de la Universitat del dia 28 de febrer de 2019 va aprovar la modificació del Document de carrera docent i investigadora en el sentit d’eliminar, per a les persones candidates a promocionar en la seua carrera acadèmica entre les diverses figures de professorat, i, en definitiva, per consolidar la plaça com a personal contractat doctor o titular d’universitat, el requisit d’haver d’acreditar un requisit lingüístic C1 en valencià o B2 en anglès en el cas de PCD o un requisit lingüístic C1 en valencià i B2 en anglès en el cas de TU.


La redacció del nou apartat sobre el requisit lingüístic ha quedat així: "Les persones candidates, que hagen sigut seleccionades en les places convocades de professorat contractat i en els concursos d'accés als cossos docents universitaris, hauran d'obtindre el nivell lingüístic en valencià i en anglès recollit en l’Estratègia de Convivència i Promoció Lingüística, en un termini de 5 anys des del seu nomenament. Aquest requeriment serà necessari per tal d’optar a les reduccions previstes al Programa de Suport a les Activitats d’Investigació i d’Innovació i Transferència, juntament amb altres accions que es puguen recollir en el document d’Estratègia de convivència i promoció lingüística”

Aquesta modificació es va aprovar per 32 vots a favor i 5 abstencions.

El CULC entén que aquesta modificació suposa l’eliminació de la necessitat d’acreditar uns coneixements lingüístics per poder obtenir la plaça de titular d’universitat o de personal contractat doctor, i que es fia al voluntarisme del professorat aquesta acreditació al cap de 5 anys des del seu nomenament com a personal contractat o funcionari de l’UJI. El “requeriment” serà necessari per optar a unes reduccions horàries (de crèdits) per sexennis d’investigació o a altres accions que encara es desconeixen en aquest moments. 

Entenem que amb aquesta nova via es canvia el model de professorat format en llengües que teníem fins ara per un altre on aquests coneixements no són necessaris, fet que, a més a més, suposa un greuge comparatiu amb el personal d’administració i serveis, el qual té incorporat el requisit lingüístic en la relació de llocs de treball des de l’any 2002.

En definitiva, el CULC entén que aquesta mesura suposa una involució. Sobretot, si no va acompanyada de mesures de planificació, de perfilació lingüística de places, de programació i de suport a la docència en valencià. Per altra banda les mesures positives que es puguen proposar en la nova Estratègia de Convivència i Política Lingüística no invaliden que defensem les mesures de capacitació lingüística del nostre professorat. En una universitat, que té dos idiomes oficials, l’única manera de garantir la igualtat de drets, i la no-discriminació de cap persona per motius de llengua, és que el personal docent, com el d’administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials.

Finalment, agraïm a totes les persones i a les 29 entitats, sindicats, partits i associacions el suport al nostre manifest de denúncia d’aquesta actuació del Consell de Direcció de la Universitat. 

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura. Castelló de la Plana, 7 de març de 2019

dilluns, 25 de febrer de 2019

EL COL·LECTIU UNIVERSITAT JAUME I PER LA LLENGUA I LA CULTURA, A FAVOR DEL REQUISIT LINGÜÍSTIC A L'UJI











Us podeu adherir al següent manifest com a entitat o personalment, afegint un comentari amb el vostre nom, cognoms i professió o enviant un correu a culcuji@gmail.com.


Membres del Consell de Direcció de l’UJI han estat explicant als centres, departaments i també a la Comissió de Política Lingüística, la seua proposta de modificació dels requisits lingüístics del Document de Carrera Docent i Investigadora, que es concreta, ara per escrit, en el document Doc 4.- Document Carrera Docent i Investigadora, enviat als sindicats, per tal de debatre’l en la Mesa Negociadora d’avui, dia 25 de febrer, i aprovar-lo, si escau, el proper dijous, dia 28 de febrer en el Consell de Govern. La proposta de modificació dels requisits lingüístics ha comptat amb els vots en contra de CCOO i STEPV.

La proposta consisteix a eliminar, per a les persones candidates a passar de professorat associat a personal contractat doctor (PCD) o a titular d'universitat (TU), el requisit d’haver d’acreditar un requisit lingüístic C1 en valencià o B2 en anglès en el cas de PCD o un requisit lingüístic C1 en valencià i B2 en anglès en el cas de TU. El mateix requisit es proposa també eliminar-lo en el cas de promoció des de la figura d’ajudant a ajudant doctor: acreditar el nivell C1 de valencià o B2 d’anglès; d’ajudant doctor a PCD: acreditar el nivell C1 de valencià o B2 d’anglès; en el cas del pas d’ajudant doctor a TU: acreditar el nivell C1 de valencià i B2 d’anglès, i des de la figura de PCD a titular d’universitat: acreditar el nivell C1 de valencià i B2 d’anglès.

L’exigència del nivell lingüístic de valencià i anglès s’ajorna, en la proposta del Consell de Direcció, amb la següent DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONALes persones candidates que hagen sigut seleccionades en les places convocades de professorat contractat i en els concursos d'accés als cossos docents universitaris, hauran d'obtindre el nivell lingüístic en valencià i en anglès recollit en l’Estratègia de Convivència i Promoció Lingüística, en un termini de 5 anys des del seu nomenament. Aquest requeriment serà necessari per tal d’optar a les reduccions previstes al Programa de Suport a les Activitats d’Investigació i d’Innovació i Transferència.

Aquesta proposta seria una sorpresa si no haguera estat reflectida ja en el programa electoral de la Candidatura per l’UJI, que encapçalava la rectora Eva Alcón, que ja anunciava entre els seus objectius “modificar el DCD per a incentivar el coneixement de llengües, sense obstaculitzar la carrera acadèmica del PDI”.

L’esmentat Document de Carrera Docent va ser aprovat fa gairebé set anys (el 30/03/2012) i era conegut per tot el professorat; a més, ha tingut una moratòria suficient (quasi 5 anys, fins al 31 de desembre de 2016) fins a l’hora d’aplicar-lo pel que fa al tema del requisit lingüístic. La nova proposta, si s’arriba a aprovar, seria, ara sí, discriminatòria, no sols respecte de les persones que han fet l’esforç per formar-se, sinó respecte dels estudiants i la societat a què ens devem.

Podríem comprendre que es volguera eliminar el requisit de l’anglès, que no és llengua oficial, però no el del català, que sí que és llengua oficial i que, a més, els Estatuts de l’UJI estableixen que tot el PDI té l'obligació de conèixer.

La proposta sembla ajornar, posposar, el requisit lingüístic per a més endavant, com una espècie de moratòria de 5 anys, una vegada aconseguida la plaça de funcionari o personal contractat doctor, amb una acció destinada a incentivar el seu assoliment, per tal d’optar a les reduccions previstes al Programa de Suport a les Activitats d’Investigació i d’Innovació i Transferència. Però en qualsevol dels casos, el fet de no optar a les reduccions d’hores per activitats d’investigació no suposaria, per se, de cap de les maneres, que la seua plaça de funcionari o personal contractat doctor perillara.

Es pot argumentar que, actualment, a les persones candidates de l’UJI a places se’ls exigeix el coneixement del valencià i l’anglès, i a les persones de fora no se’ls exigeix aquest coneixement. Efectivament, per això i per la seua bona trajectòria, de forma majoritària, la Universitat s’assegura amb el seu professorat aspirant a consolidar places uns bons professionals amb coneixements lingüístics. Per altra banda, el fet de llevar el requisit no assegura la plaça ni al professorat aspirant de l’UJI ni al professorat aspirant de fora. Un estudi del Vicerectorat de Professorat concloïa que si les persones que han declarat que tenen el nivell de valencià feren les classes en valencià, les classes en valencià augmentarien del 20% al 25%.

Qui no ens diu que el professorat que ha tingut set anys per preparar-se el C1 de valencià o el B2 d’anglès no tindrà els mateixos problemes d’ací a cinc anys? I n’hauran passat dotze des de l’aprovació del Document de Carrera Docent el 2012.

S’al·lega també que en vint anys els equips anteriors no han estat capaços d’augmentar la docència en valencià. Aquesta mesura, per si sola, no resoldrà el problema, en el sentit que, si ara es diu que tenir un títol no garanteix que es farà la classe en valencià, tampoc ho garantirà d’ací a cinc anys. Sobretot, si no va acompanyada de mesures de planificació, de perfilació lingüística de places, de programació i de suport a la docència en valencià. Per altra banda les mesures positives que es puguen proposar en la nova Estratègia de Convivència i Política Lingüística no invaliden que persistim en les mesures de capacitació lingüística del nostre professorat.

Què pensaríem si, ara mateix, que s’han de traure a oposició una bona quantitat de places de personal d’administració i serveis, les quals tenen el requisit lingüístic des de l’any 2002, per cert, els atorgàrem una moratòria de cinc anys més, i traguérem les places a oposició sense el requisit lingüístic? Encara que fóra que hi haguera el compromís de traure’s el nivell en cinc anys més.

Pensa algú que les peticions actuals d’una part del professorat al Consell de Direcció hauran desaparegut d’ací a cinc anys si el professorat no pot accedir a la reducció horària per sexennis d’investigació? O serà ja cosa del proper Consell de Direcció?

Com a Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura no podem donar suport a aquesta mesura que suposa una involució. En una universitat, que té dos idiomes oficials, l’única manera de garantir la igualtat de drets, i la no-discriminació de cap persona per motius de llengua, és que el personal docent, com el d’administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials i, si és possible, amb un cert domini d’alguna de les llengües de comunicació acadèmica internacional.

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Castelló de la Plana, 25 de febrer de 2019

Us podeu adherir al manifest com a entitat o personalment, afegint un comentari amb el vostre nom, cognoms i professió o enviant un correu a culcuji@gmail.com

ENTITATS ADHERIDES

  1. Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC)
  2. Secció Sindical de CCOO de l’UJI
  3. STEPV - Intersindical
  4. Escola Valenciana - Federació d'associacions per la llengua
  5. Col·lectius per la Llengua i la Cultura Castelló
  6. Associació Cultural Les 4 Denes (Ares del Maestrat). 
  7. Conlloga Muixeranga de Castelló
  8. Botafocs, ball de dimonis i bestiari (Grau, Castelló).
  9. Plataforma Cívica Castelló per la Llengua.
  10. Maestrat Viu. Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura.
  11. Compromís per Castelló
  12. Triem Vilafamés  Compromís.
  13. Assemblea Decidim-Comarques Nord.
  14. SEPC.
  15. Muixeranga de la Plana.
  16. ACPV-Delegació de Castelló.
  17. ERPV - Castelló.
  18. Col·lectiu LGTBI Castelló.
  19. Esquerra Unida PV - Castelló
  20. Podem Castelló.
  21. Casal Popular - Assemblea de Joves d'Atzeneta del Maestrat.
  22. ERPV - Pais Valencià.
  23. VEU, Coordinadora pel Valencià en l'Ensenyament Universitari (Universitat de València).
  24. Associació de Dones Nacionalistes Terra (ADONA'T).
  25. Comissió XLI Aplec dels Ports Herbers 2019.
  26. Intersindical Valenciana.
  27. Castelló en Moviment.
  28. Plataforma per la Llengua País Valencià.
  29. Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
  30. ...

------------

PERSONES ADHERIDES
  1. Vicent Pitarch Almela. Professor i sociolingüista.
  2. Antoni Royo. Historiador i activista cultural.
  3. Hèctor Beltran Sansegundo. Professor. UJI.
  4. Joan Raül Burriel Calvet. PAS. UJI.
  5. Manel Sifre Gómez. Professor. UJI.
  6. Josep Hilari Planelles Fuster. professor. UJI.
  7. Bartomeu Prior Romero. PAS. UJI.
  8. Antoni Roig Navarro. Professor. UJI.
  9. Joan Andreu Bellés. PAS. UJI.
  10. Artur Aparici Castillo. Sociòleg i exprofessor de l'UJI.
  11. Maties Segura Sabater. PAS. UJI.
  12. Suso Monforte Escriche. PAS. UJI.
  13. Carles Bellver Torlà. PAS. UJI.
  14. Pilar Troncho Fabregat. PAS. UJI.
  15. Loginos Gil Puértolas. PAS. UJI.
  16. Laura Garcia Pla. PAS. UJI.
  17. Josep M. Chordà Fandos. PAS. UJI.
  18. David Casanova (Gestor de comunitats on-line).
  19. Lluís Bartomeu Meseguer Pallarés. Professor. UJI.
  20. Manolo Quixal San-Abdon. Professor. UUJI.
  21. Xelo Valls (SG de FECCOOPV).
  22. Anna Arnal Pons. Professora. UJI.
  23. Neus Lozano Sanfelix. Professora.UJI.
  24. Adéla Koťátková. UJI.
  25. Josep Marqués Meseguer. Professor. UJI.
  26. Consol Aguilar Ródenas. Professora. UJI.
  27. Jordi Adell Segura. Professor. UJI.
  28. Jordi Tàrrega Sangüesa. Professor.
  29. Òscar Pérez Silvestre. Tècnic lingüístic de l'administració local.
  30. Tomàs Martínez. Professor. UJI.
  31. Anna Lizondo i Navarro, estudiant de psicologia de l’UV.
  32. Pepa Senent. Professora. UJI.
  33. Maria José Esteve Ramos. Professora. UJI.
  34. Lluís Monjo Mur. Professor. UJI.
  35. Isabel Maria Vicent Soriano-Canos. PAS. UJI.
  36. Maria Monzó Fuster. Exprofessora de l'UJI.
  37. Ramon Canut Rebull. Professor. UJI.
  38. Fernando Romero Subiron. Exrector i professor. UJI.
  39. Germà Garcia Belmonte. Professor. UJI.
  40. Antoni Albalat. Poeta, escriptor, periodista i pintor.
  41. Inmaculada Fortanet, professora de l'UJI i exvicerectora de Multilingüisme fins a maig de 2018.
  42. Francisco Fabregat-Santiago. Professor Tiular d'Universitat. UJI.
  43. Sonia Querol Galarza. Empleada de banca.
  44. Clara Viciano. PAS. UJI.
  45. Albert Font-Tarrés, educador social i periodista.
  46. Maria Carme Diaz Carsi. Professora de Secundària i Exassessora de València del Servei d’Ensenyaments de la Conselleria d’Educació.
  47. Josep Barberà i Sorlí. Pesident d'ERPV.
  48. Vicent Maurí. Portaveu Intersindical Valenciana.
  49. AlfonsEsteve; tècnic lingüístic UV.
  50. Cèsar Mateu i Beltran, tècnic lingüístic de l'administració local i professor associat de l'UJI.
  51. Estels Martí (estudiant de la UV).
  52. Pau Monfort Monfort, mestre de música a l'escola pública.
  53. Sergio Trigueros Navarro, professor de l'UJI.
  54. Anna Caballer. Docent.
  55. Josep E. Ribera, lingüista. Professor. Universitat de València.
  56. Vicent Lluís Pitarch Nebot. Professor tècnic d'FP.
  57. María Noelia Ruiz Madrid. Professora. UJI. 
  58. Ximo Castelló. Professor. UJI.
  59. María José Soldevila Blasco. Assessora de català, SLT, UJI.
  60. Robert Martínez Carrasco. PAL UJI.
  61. Anna Calvo. Tècnica lingüística de l'administració local.
  62. Fina Montiel. Professora dels cursos de català del Servei de Llengües de l'UJI.
  63. Joan Mahiques Climent. Professor Ajudant Doctor. UJI.
  64. María Luz Pérez Soler. PAS. UJI.
  65. Néstor Beltran i Manjon (estudiant de la Universitat de València).
  66. ...
--------------

divendres, 9 de novembre de 2018

Dia del Llibre en Valencià 20 de novembre de 2018, Universitat Jaume I

Us convidem a assistir als actes que el Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC) ha organitzat el dimarts 20 de novembre per celebrar el Dia del Llibre en Valencià en col·laboració amb ACV Tirant Lo Blanc, Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), el Voluntariat Lingüístic de l'UJI i la Biblioteca Universitat Jaume I




Dia del Llibre en Valencià
20 de novembre de 2018, Universitat Jaume I

-11h Creuallibres (Àgora)
-11.30h Visita a les instal·lacions de la Biblioteca (entrada principal)
-12h Presentació de les noves adquisicions de llibres valencians per part de la Biblioteca i parlaments (vestíbul de la Biblioteca)
-13h Xarrada a càrrec d'Irene Rodrigo, presentadora del programa de llibres Una habitació pròpia en À Punt Mèdia (Saló d'Actes de l'edifici de Postgrau)
-19h Lliurament del Premis Fundació FULL d'investigació i difusió de la lectura 2018 (Menador Espai Cultural)
-19.30h Inauguració de l'exposició Literatura valenciana actual, amb conferència de presentació a càrrec del professor Jaume Pérez Muntaner, Comissari de l'exposició. Paraules de Carles Cano, Ambaixador de la Lectura 2018 (Menador Espai Cultural).

dimecres, 25 d’abril de 2018

El CULC rep amb satisfacció l'inici de les emissions en proves d'À Punt, el canal públic de televisió À Punt


El Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC) ha rebut amb molta satisfacció la notícia que, finalment, el proper 25 d'abril, s'iniciaran les emissions en proves del canal de televisió pública valenciana, À Punt. De fet, el nostre col·lectiu va nàixer com a resposta popular als talls de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, fet que va ser el preludi del tancament de RTVV. Per això ens alegra molt que, després d'aquests anys de sequera de mitjans de comunicació en català a la nostra terra, retornen les emissions d'una televisió en valencià preocupada per la nostra cultura. També esperem que la Generalitat Valenciana inicie, a continuació i sense dilacions, la reciprocitat d'emissions amb TV3 i Catalunya Ràdio, tal com es va comprometre a fer fa uns mesos, i amb la ràdio i televisió públiques de les Illes Balears (IB3).

dimarts, 12 de desembre de 2017

Per una política lingüística d’igualtat efectiva a l’UJI: l’acreditació lingüística de l’estudiantat.


Per una política lingüística d’igualtat efectiva a l’UJI: l’acreditació lingüística de l’estudiantat

Una de les conclusions més importants de l’estudi Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en l’any 2011 és que qualsevol política lingüística normalitzadora del valencià, en tant que llengua actualment minoritzada, necessita formular-se en termes d’igualtat, és a dir, una universitat on, en un termini de 25 anys (en tot el conjunt sistema públic universitari valencià), el 50% de la docència es faça en valencià, distribuïda harmoniosament i equitativa en totes les àrees de coneixement de totes les titulacions i postgraus. Cal fer notar, deia l’estudi, “que no parlem de línies en valencià, una en valencià i l’altra en castellà, sinó tot el contrari, apuntem a una distribució docent en què el valencià estiga aleatòriament distribuït en la meitat de les assignatures, que l’alumnat haurà de cursar sense reparar en quina llengua s’imparteixen.”

És a dir, el pla de política lingüística de cada universitat, entès com el pla d’igualtat de les llengües, haurà de preveure l’increment anual d’assignatures i de places docents lingüísticament perfilades per tal d’acabar assolint aquest 50% de la docència en valencià.

Aquest avanç progressiu de la docència en valencià que l’estudiantat haurà de cursar necessàriament provocarà la bilingüització de l’estudiantat i que tot l’estudiantat acabe la seua formació amb un alt domini del valencià i del castellà, per la qual cosa tot l’estudiantat estarà capacitat per obtenir un nivell C1 de valencià en finalitzar els seus estudis.

De la mateixa manera, la mobilitat del professorat comportarà la presència als campus valencians de professorat estranger que impartirà les seues classes en anglès i professors valencians que quan es desplacen a altres universitats hauran d’impartir en anglès les seues classes. A més a més, per la creixent internacionalització econòmica i social l’estudiantat haurà d’obtenir un B2 de llengua estrangera. El català, juntament amb l’anglès hauran de constar en el suplement del títol de l’estudiantat.

L’informe al·ludit especificava també que l’estudiantat provinent d’indrets no valencianoparlants han de ser informats que la seua incorporació al sistema universitari públic valencià comporta el valor afegit de formar-se també en la llengua catalana i de l’existència de serveis lingüístics especialitzats que atendran les seues necessitats en cadascuna de les llengües oficials i posaran al seu abast programes d’acolliment lingüístic expressament dissenyats per a l’estudiantat nouvingut.

El cas de l’UJI


El trasllat d’aquestes propostes a la Universitat Jaume I va comportar l’aprovació de dos plans de política lingüística successius (2011/2014) i (2016/2018), els quals incorporaven mesures concretes pel que fa a l’acreditació de l’estudiantat en la línia de planificar en cada titulació de grau les accions que facilitaren l’adquisició del nivell C1 de valencià i B2 d’anglès del seu estudiantat.

Finalment, el Consell de Govern va aprovar el 26 de gener de 2017 el Document per a l’acreditació de llengües per part de l’estudiantat de grau. En el Document s’especifiquen les vies per a aconseguir aquesta acreditació (per demostrar els coneixements de valencià i de llengües estrangeres, preferentment d’anglès) una vegada s’haja modificat el pla d’estudis al qual s’accedeix i sempre que el pla d’estudis del seu grau no fixe altres requisits lingüístics o vies per a aconseguir-los.


Consell Social versus Consell de Govern: dues visions diferents de la política lingüística universitària


La visió diferent sobre la política lingüística universitària que tenen aquests dos òrgans de govern s’ha posat de manifest amb la modificació del pla d’estudis del grau d’Infermeria. Aquesta modificació constava de quatre apartats, un dels quals era la introducció del requisit de l’acreditació lingüística per a l’estudiantat d’aquesta titulació. El pla d’estudis amb totes les modificacions va ser aprovat pel Consell de Govern el dia 14 de novembre de 2016.

El Consell Social, el 14 de novembre de 2017, en presentar-li aquestes modificacions, s’hi va oposar a una, la de l’acreditació lingüística de l’estudiantat, al·legant bàsicament que el 35% de l’estudiantat de l’UJI era de fora de la província de Castelló i que l’exigència del valencià impediria que nous estudiants pogueren vindre a estudiar a la nostra Universitat. El rector va retirar aquest punt a fi d’estudiar-lo millor abans de tornar-lo a proposar.

Hi ha, per tant, per una banda, una visió economicista i una altra de diferent interpretació de la legalitat i normativa de l’UJI, que impedeixen l’aprovació del pla d’estudis en les condicions que es va presentar.

Pel que fa al primer aspecte, hem de dir, segons dades del curs 2016/2017, que l’estudiantat de Castelló (7.708 estudiants) representa el 64,7% del total (11.911 estudiants), per tant els estudiants de fora de la província serien el 35,3%. Però si es vol al·legar que eixe 35,3% de fóra de la província no entén el valencià, estaríem davant d’una afirmació falsa, atès que 3.548 estudiants (un 29,8%) venen de la resta del País Valencià i 104 estudiants (el 0,9%) de la resta del territori lingüístic (Catalunya i Illes Balears). Per tant, els estudiants que són del territori lingüístic i entenen el valencià esdevenen el 94,5% (11.360 estudiants), i queda únicament un 4,6% d’estudiantat de fora del domini lingüístic, que coincideix bàsicament amb enquestes d’anys anteriors sobre coneixements del valencià, on l’estudiantat diu en una proporció al voltant del 5%, que entén amb dificultat o no gens el valencià. En el cas concret d’Infermeria, l’atac és més greu, atès que sols 4 estudiants (l’1,7%) de 225 són de fora del País Valencià. Per tant, aquesta és la procedència i coneixements del nostre estudiantat.

En segon lloc, les facilitats a l’hora de l’acreditació per a eixe 5% que ha estudiat fora de la Comunitat Valenciana són màximes. Quan un estudiant demostre haver estudiat batxillerat o altres estudis d’accés a la universitat en sistemes educatius diferents dels de les comunitats de llengua catalana, només ha d’acreditar un nivell de coneixements orals A2 de valencià. Se suposa que després d’estudiar quatre anys a la nostra Universitat, un estudiant de fora serà capaç d’aprovar aquest nivell de mínima exigència cap a la llengua. Coneixements que necessitarà sense dubte si vol quedar-se a treballar a casa nostra. En qualsevol cas, l’UJI facilitarà tots els mitjans necessaris per a la seua formació, tant d’aquest estudiantat com del de la resta del territori.

Però el que resulta més curiós és que el Consell Social no pose problemes per a l’exigència del B2 d’anglès i sí que en pose per al requisit del C1 de valencià, nivell que té o hauria de tenir qualsevol estudiant en acabar el batxillerat. Vista la poca incidència social i econòmica d’aquesta mesura entre la massa crítica de l’estudiantat, aquesta negativa sols s’explica des del menyspreu més gran cap a la llengua, en considerar-la una llengua prescindible, és a dir, no necessària per a la docència, ni per a la vida social i econòmica, i per tant, el Consell Social esdevé còmplice de la continuació del valencià com a llengua minoritzada, sinó declarat partidari de la seua marginació en la vida universitària. I, al capdavall, el Consell Social amb aquest posicionament va també en contra de propiciar l'equiparació lingüística del valencià i el castellà, que estableix la Llei d'ús i ensenyament del valencià.

Pel que fa a la legalitat de no aprovar un pla d’estudis sense el vistiplau del Consell Social, no hi ha cap normativa interna, al nostre entendre, que establisca que cal l’informe favorable d’aquest òrgan per a la seua aprovació o modificació. Els Estatuts de l’UJI, assenyalen entre les competències del Consell Social en el cas concret de l’aprovació o modificació dels plans d’estudi: “ser informat sobre l’aprovació, la modificació o la supressió dels plans d’estudi d’estudis conduents a l’obtenció de títols propis de la Universitat” (article 40, l), prerrogativa que correspon al Consell de Govern: “aprovar la posada en marxa de títols oficials i amb validesa en tot el territori nacional, la creació de títols i diplomes, així com els plans d’estudi i les seues modificacions, sempre després d’escoltar el Consell Social” (article 45. 15 dels Estatuts).

De la mateixa manera, la Normativa dels estudis de grau de la Universitat Jaume I, assenyala clarament, en l’article 2, que l’aprovació dels plans d’estudi correspon al Consell de Govern i que el Consell Social, com altres òrgans de la Universitat, és un òrgan d’assessorament del Consell de Govern.

Per totes les raons exposades, els sindicats, associacions, col·lectius, òrgans, i persones sotasignats expressen el seu suport a la titulació d’Infermeria, al Consell de Govern i al Consell de Direcció per l’actuació empresa cap a la normalització del valencià entre l’estudiantat en el cas concret de l’acreditació lingüística, l’encoratgem a no deixar-lo de banda en el supòsit d’encetar aquesta exigència sols cap a l’anglès i redreçar-lo cap al lloc que es mereix com a llengua pròpia i de referència, i a impulsar-lo decididament en la docència, l’administració i en la vida universitària en general.

Castelló de la Plana, 12 de desembre de 2017

Entitats signatàries del document:

  1. Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC)
  2. Departament de Filologia i Cultures Europees de l’UJI
  3. Voluntariat Lingüístic. UJI
  4. Secció Sindical de CCOO de l’UJI
  5. STEPV - Intersindical
  6. Secció Sindical de UGT de l’UJI
  7. Associació d’estudiants Gatzara UJI
  8. Front d'Estudiants UJI
  9. Escola Valenciana - Federació d'associacions per la llengua
  10. Col·lectius per la Llengua i la Cultura Castelló
  11. Plataforma per la Llengua País Valencià
  12. Associació de Dones Nacionalistes ‘Terra’, ADONA’T
  13. Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc 
  14. CASTELLÓ LGTBI - Col·lectiu per la diversitat afectiu-sexual
  15. Plataforma Cívica Castelló per la Llengua
  16. Compromís per Castelló
  17. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
  18. Associació Cívica per la Llengua "El Tempir"
  19. Maestrat Viu. Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura
  20. Esquerra Unida PV. Castelló
  21. Associació Cultural Les 4 Denes d'Ares del Maestrat (organitzadora de la Fira del Llibre d'Ares)
  22. Conlloga-Muixeranga de Castelló
  23. Acció Cultural del País Valencià
Persones adherides a títol particular:
  1. Vicent Pitarch Almela. Professor i sociolingüista. 
  2. Hèctor Beltran Sansegundo. Professor. UJI.
  3. Maria José Esteve Ramos. Professora. UJI.
  4. Joan Raül Burriel Calvet. PAS. UJI.
  5. Manel Sifre Gómez. Professor. UJI.
  6. Carme Pinyana Garí. PAS UJI.
  7. Josep Hilari Planelles Fuster. professor. UJI.
  8. Bartomeu Prior Romero. PAS. UJI.
  9. Avel·lí Flors Mas. Sociolingüista i investigador (CUSC-UB).
  10. Joan Andreu Bellés. PAS. UJI.
  11. Artur Aparici Castillo. Professor. UJI.
  12. Manuel Quixal San-Abdon. Professor. UJI.
  13. Tomàs Martínez Romero. Professor. UJI.
  14. Maties Segura Sabater. PAS. UJI.
  15. Suso Monforte Escriche. PAS. UJI.
  16. Carles Bellver Torlà. PAS. UJI.
  17. Rosa Agost Canós. Professora. UJI.
  18. Santiago Pablo Rosado Orquin. Estudiant. UJI.
  19. Jose Iglesias Ortega. PAS. UJI.
  20. Josep Chordà. PAS. UJI.
  21. Rosa Miró Pons. PAS. UJI.
  22. Enric Ramiro Roca. Mestre i professor. UJI.
  23. Pilar Troncho Fabregat. PAS. UJI.
  24. Jordi Marín i Monfort. Professor del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
  25. Josefa Prades Giner. 
  26. Lluís Monjo Mur. UJI.
  27. Casto Sorlí Moliner. Ajuntament de Mont-roig del Camp.
  28. Manuel Nebot Granell. PAS. UJI.
  29. Pepa Senent Vidal, PDI UJI.
  30. Jordi Tàrrega Sangüesa. Professor. IES Maestrat.
  31. Eric Moya Bueno. Alumne del Grau en Enginyeria Elèctrica. UJI.
  32. J. Miquel Martí i Escorihuela, mestre jubilat.
  33. Joan Francesc Bolufer Sapinya. Vicepresident del Col.lectiu de Mestres Municipals de Formació de Persones Adultes.
  34. Maria L. Almela Sirvent.
  35. Rosa i Jaume. Valencia. L'Horta. PV.
  36. Manel Collado Vergara. Professor de Didàctica. UJI.
  37. Carmen Martínez Cuadrado. PAS. UJI.
  38. Josep-Vicent Sanxis i Lerma, president d'AmicsPrada.
  39. Maria Teresa Albero Francés. Traductora
  40. Josep F. Nogués i Quixal, funcionari Generalitat Valenciana.
  41. Carmina Ribés Falcó. PAS. UJI.
  42. M. Josep Soldevila. PAS. UJI.
  43. Mari Luz Blanco Burgueño. PAS. UJI.

Es poden adherir entitats i persones a títol particular en l’apartat de comentaris.

Valoració del CULC sobre l’acció de l’UJI de retirar el requisit lingüístic del Document de carrera docent i investigadora del PDI

El Consell de Govern de la Universitat del dia 28 de febrer de 2019 va aprovar la modificació del Document de carrera docent i i...