diumenge, 24 de març del 2024

Carta a Santiago Fortuño: reflexions al voltant del canvi de denominació de la ciutat de Castelló


Benvolgut company Santiago Fortuño,

Des del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC), volem fer-vos arribar unes reflexions  al voltant del canvi de denominació de la ciutat de Castelló de la Plana que ha iniciat l’actual Ajuntament de Castelló (governat per PP i VOX). Procediment que s’iniciarà amb un informe favorable al canvi de denominació  que se us ha encarregat com a expert lingüístic.

El nostre Col·lectiu va realitzar, en el seu moment, una campanya molt activa favorable al canvi de denominació de Castelló de la Plana que va portar a terme l’anterior corporació municipal.

Per això, ens permetem recordar-vos que, malgrat que se us ha encarregat aquest informe a títol individual, el més probable és que després es presente com un informe de l’UJI.

En aquest sentit, cal recordar que la Universitat Jaume I té molt clar quin és el nom de la ciutat, i així ho fa palès en la seua norma màxima, els Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló.

Per deixar-ho més clar, ja en el Manual d’usos lingüístics aprovats pels òrgans de govern universitaris el 2011 i modificats el 2017, s’explicita que el nom de la ciutat és Castelló de la Plana (article 3.4), i és la forma que ha d’utilitzar la Universitat. La mateixa denominació d’Universitat Jaume I de Castelló és la que utilitza el Reglament d’usos lingüístics de la Universitat Jaume I, aprovat el 2021, en l’article 1.

A més us recordem que al vostre mateix departament compteu amb especialistes en toponímia als quals podeu consultar per fer el vostre informe. A la mateixa Universitat també compteu amb el Servei de Llengües i terminologia, amb experts en toponímia, que és l’òrgan que té la responsabilitat en el camp de la toponímia en l’àmbit universitari. I principalment cal recordar que existeix un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que avala la forma única del topònim en valencià, Castelló de la Plana, i que va servir al Consell Valencià per aprovar aquesta denominació com l’oficial per a la ciutat, de la mateixa manera, hi ha un informe del cronista oficial de Castelló que avala aquesta denominació. I, en definitiva, no hi ha justificació per a la doble denominació de la ciutat, i la traducció del terme Castelló no és Castellón. EL NOM ÉS CASTELLÓ DE LA PLANA.

Amb els millors desitjos,

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Cultura i la Llengua (CULC)

Castelló de la Plana, 25 de març de 2024

divendres, 19 de juny del 2020

El CULC rebutja la sentència del TS que anul·la part del decret del Consell sobre usos institucionals i administratius de les llengües oficials


El Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura davant de la recent sentència del Tribunal Suprem (TS) que anul·la part dels preceptes del decret del Consell de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials (castellà i valencià) en l'Administració de la Generalitat, volem manifestar el següent:



1. Rebutgem la sentència del TS pel fet que impedeix comunicar-se a les administracions publiques valenciana, catalana i balear sols en la nostra llengua comuna, en considerar el TS que la Generalitat Valenciana manca de cobertura competencial i vulnera la Constitució per legislar comunicar-se sols en català i no en castellà o amb les dues llengües. El TS ignora en aquest cas la posició de la Unió Europea que afavoreix, lògicament, l’ús de la mateixa llengua en territoris de llengua compartida. I més encara, l’article 15.3 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu de les administracions, que estableix que “Els documents, expedients, etc. si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en la qual siga cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no cal traduir-los”.


2. Rebutgem igualment que el TS haja anul·lat aquells articles del decret de la Generalitat Valenciana que pretenien considerar el valencià com a llengua destacada, o d’ús preferent, pel fet que si no hi ha una discriminació positiva o un impuls a la utilització exclusiva d’espais d’ús lingüístic en valencià, mai la nostra llengua podrà aconseguir la fita d’igualtat amb el castellà al nostre àmbit lingüístic.

3. Lamentem que els partits polítics aprofiten la via judicial per aconseguir uns propòsits que en cap manera van encaminats a afavorir l’ús del valencià, sinó tot el contrari, perquè saben que hi ha un determinat poder judicial que afavorirà queixos interessos bastards.

4. Donem ple suport a les administracions citades perquè es comuniquen en català/valencià i els demanem que incrementen els lligams de cooperació comuna en tots els aspectes de la vida econòmica, cultural i social i, més ara, en els moments de dificultats que vivim tant en l’àmbit sanitari com en la resta d’àmbits assenyalats.

5. Finalment, encoratgem la Generalitat Valenciana que emprenga totes les accions legals que considere oportunes per defensar els drets lingüístics de totes les valencianes i els valencians davant les instàncies superiors que pertoque.


Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Castelló de la Plana, 18 de juny de 2020

dilluns, 23 de desembre del 2019

Contra la injustícia, llibertat i democràcia. Per la llibertat dels presos polítics

Per la llibertat
Per la llibertat dels presos polítics
Per la llibertat i la democràcia
Contra la injustícia, llibertat i democràcia
Aquesta és una carta oberta del Col·lectiu Universitari per la Llengua i la Cultura de la Universitat Jaume I (CULC) adreçada als demòcrates del nostre país, entenent per demòcrata aquell que posa per davant de qualsevol altra consideració la voluntat popular.
Volem parlar de la injusta situació dels independentistes presos, als qui nosaltres considerem presos polítics, de la judicialització de la política i de la corrupció en la justícia.
Són moltes les organitzacions i col·lectius que diuen que el polítics catalans empresonats són presos polítics i que argumenten que el judici no ha estat just, entre altres el Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU. Recentment, també l'International Trial Watch, el grup internacional d'observadors del judici, ha publicat el seu informe. La conclusió és que el judici no va ser just, que es van vulnerar molts drets, entre els quals el de llibertat ideològica, la llibertat d'expressar-la i la de tindre un judici amb totes les garanties. També Amnistia Internacional considera que el delicte de sedició i la interpretació feta pel Tribunal Suprem contravenen el principi de legalitat, són contraris a la legalitat internacional sobre drets humans i permeten la criminalització de la llibertat d’expressió i de reunió. Mostra, així mateix, preocupació per l’efecte dissuasiu que aquesta interpretació pot tindre sobre el esmentats drets en el futur.
Abundant sobre la sospita fundada de corrupció en la justícia espanyola, més recentment encara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha sentenciat que Oriol Junqueras havia d'haver estat reconegut eurodiputat de ple dret, amb immunitat inclosa, des de la proclamació dels resultats electorals. Aquest Tribunal afirma que el dirigent d’ERC hauria d’haver estat alliberat de la presó preventiva després de ser elegit en les eleccions europees del 26 de maig. Tanmateix, els arguments de la sentència afecten directament la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín, que, com a eurodiputats electes, han estat acreditats com a diputats de l’eurocambra el dia següent a aquesta sentència. Més encara, hem de recordar la sentència del Tribunal Regional Superior de l’Estat de Schleswig-Holstein, que considera inadmissible l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, ja que la seua única preocupació era l’organització del referèndum i no va ser promotor de cap violència, com defensava fraudulentament el jutge Pablo Llarena.
La vulneració dels drets de les persones ara condemnades i de tots els seus votants va en contra del sentit comú, dels valors de l'humanisme i de la democràcia. I la democràcia s'ha de construir i protegir cada dia.
Hi ha qui diu que Catalunya (o el País Valencià) pertany a Espanya i que, per tant, no té cap dret a decidir en solitari el seu propi futur. Aquesta "pertinença" no sols és discutible per imprecisa (no ha estat sempre així. Possiblement, si no s’haguera perdut una guerra ara tot seria diferent), sinó que també és contrària a la idea bàsica que els territoris haurien de ser propietat de les societats que els habiten, i que són aquestes societats les que han de decidir pacíficament i democràticament la seua organització.
Està clar que la repressió de la dissidència no és la via per resoldre un conflicte polític, com també ho recull l'informe de l'ITW quan diu que la sentència ha estat una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya. I també és clar que el pitjor càncer d’una societat és la corrupció. La corrupció política que està ventilant-se parcialment en els tribunals, però encara pitjor, la corrupció en les esferes més altres del sistema judicial espanyol, de la qual hi ha indicis més que suficients per estar profundament preocupats.
El silenci mai ha de ser una opció, i menys encara en temps convulsos com els que estem vivint. El silenci sempre s'ha tornat (i es tornarà) en contra del qui calla, i en callar es posa del costat dels repressors. I hem de pronunciar-nos abans que siga massa tard. En eixe sentit donem suport al manifest dels claustres de les universitats catalanes on es diu que no hi ha marge per al silenci, que exigeix la posada en llibertat de persones injustament condemnades, que rebutja la repressió i la violència policial, i que advoca pel diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular. S’han conculcat drets, s’han agredit persones, s’ha empresonat injustament i cal desfer el mal fet. Mal fet contra tots, les víctimes directes i la resta de ciutadans de l’Estat espanyol que han vist minar la democràcia que tantes lluites i tants esforços va costar instaurar i que ara ens l’estan malmetent.
La salut d’una societat reposa sobre la garantia jurídica. Les arbitrarietats, la prevaricació per dictar una resolució judicial arbitrària, sabent que aquesta resolució és injusta, no són acceptables en una societat democràtica, i cal denunciar-ho i reclamar les oportunes actuacions que preserven la garantia jurídica en un estat de dret. I això fem amb aquest escrit que és també una crida a tots els demòcrates perquè s’unisquen a la nostra veu per fer un clam contra la injustícia. I que aquest clam tombe el mur de la repressió.

dijous, 17 d’octubre del 2019

Crida a una concentració a l’Àgora per la llibertat dels presos polítics. Democràcia ara!




Crida a una concentració a l’Àgora per la llibertat dels presos polítics. Democràcia ara!



[Us podeu adherir com a entitat o particulars afegint comentaris]



Les associacions, organitzacions i sindicats sotasignats volem expressar la nostra indignació i rebuig per la sentència del Tribunal Suprem que afecta els representants legítimament elegits del poble de Catalunya i que han estat en presó preventiva durant dos anys. És una sentència que considerem injusta, absolutament desproporcionada i que condemna a quasi cent anys de presó als polítics de l’anomenat “procés” d’autodeterminació.

La situació de Catalunya no sols va de la repressió de drets nacionals sinó que també va de democràcia, i d’un estat intolerant que esclafa les seues iniciatives democràtiques, entre elles la llibertat d’expressió, com ara la voluntat de fer-ho mitjançant les urnes: votar no és cap delicte. Més encara, ningú no podrà negar que els territoris pertanyen (o haurien de pertànyer) a les societats que els habiten, i que, en conseqüència, són aquestes societats les que han de decidir democràticament la seua organització i el seu futur.

El procés de Catalunya no se solucionarà mitjançant la denúncia, la judicialització i la repressió, com ara l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, sinó mitjançant el diàleg i la recerca de formes d’organització territorial consensuades i l’exercici en cada pas del dret a decidir. El cas de Catalunya no serà un fet aïllat, el perill de la recentralització i de la pèrdua de drets civils i polítics recaurà també sobre tots nosaltres.

En aquest sentit hem de denunciar també qualsevol tipus de violència, vinga d’on vinga, especialment l’ocasionada pels cossos que ostenten el seu ús legítim però ho fan injustificadament i indiscriminada. Estem convençuts que per guanyar el futur no ha de fer falta la violència.

Creiem que és un deure com a universitaris defensar la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret a decidir dels pobles, i en aquest sentit, trobem encandalosament injusta la sentència del Tribunal Suprem contra els representants polítics del poble de Catalunya. Demanem la revocació de la sentència, la retirada de tots els càrrecs contra els presos polítics i els exiliats i una solució política que passe per una negociació sense més límits que els drets humans.

Per tot això, convoquem la comunitat universitària a expressar el seu rebuig a la sentència, en un concentració a celebrar el proper dijous, dia 24 d’octubre, a les 12 hores a l’Àgora de la Universitat.

Per la democràcia, per la llibertat d’expressió, pel dret a decidir, per la llibertat dels presos polítics! Democràcia ara!

Castelló de la Plana, 17 d’octubre de 2019

Adhesions 

Entitats:

Col·lectiu Universitat Jaume i per la Llengua i la Cultura (CULC).
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans-UJI.
Comissions Obreres-UJI.
ACV Tirant lo Blanc.
STEPV-Intersindical Valenciana-UJI.



Particulars: 


Maties Segura.PAS UJI.
Joan Andreu. PAS UJI.
Pau Pons. Intersindical Valenciana.
Suso Monforte. PAS UJI.
Bartomeu Prior. PAS UJI.
Antoni Roig. PDI UJI.
Josep Planelles. PDI UJI.
Longi Gil. PAS UJI.
Antoni Albalat. PAS UJI.
Elija Lutze. PDI UJI.
Raül Burriel. PAS UJI.

Jesús Fuentes Tena.

dijous, 7 de març del 2019

Valoració del CULC sobre l’acció de l’UJI de retirar el requisit lingüístic del Document de carrera docent i investigadora del PDI





El Consell de Govern de la Universitat del dia 28 de febrer de 2019 va aprovar la modificació del Document de carrera docent i investigadora en el sentit d’eliminar, per a les persones candidates a promocionar en la seua carrera acadèmica entre les diverses figures de professorat, i, en definitiva, per consolidar la plaça com a personal contractat doctor o titular d’universitat, el requisit d’haver d’acreditar un requisit lingüístic C1 en valencià o B2 en anglès en el cas de PCD o un requisit lingüístic C1 en valencià i B2 en anglès en el cas de TU.


La redacció del nou apartat sobre el requisit lingüístic ha quedat així: "Les persones candidates, que hagen sigut seleccionades en les places convocades de professorat contractat i en els concursos d'accés als cossos docents universitaris, hauran d'obtindre el nivell lingüístic en valencià i en anglès recollit en l’Estratègia de Convivència i Promoció Lingüística, en un termini de 5 anys des del seu nomenament. Aquest requeriment serà necessari per tal d’optar a les reduccions previstes al Programa de Suport a les Activitats d’Investigació i d’Innovació i Transferència, juntament amb altres accions que es puguen recollir en el document d’Estratègia de convivència i promoció lingüística”

Aquesta modificació es va aprovar per 32 vots a favor i 5 abstencions.

El CULC entén que aquesta modificació suposa l’eliminació de la necessitat d’acreditar uns coneixements lingüístics per poder obtenir la plaça de titular d’universitat o de personal contractat doctor, i que es fia al voluntarisme del professorat aquesta acreditació al cap de 5 anys des del seu nomenament com a personal contractat o funcionari de l’UJI. El “requeriment” serà necessari per optar a unes reduccions horàries (de crèdits) per sexennis d’investigació o a altres accions que encara es desconeixen en aquest moments. 

Entenem que amb aquesta nova via es canvia el model de professorat format en llengües que teníem fins ara per un altre on aquests coneixements no són necessaris, fet que, a més a més, suposa un greuge comparatiu amb el personal d’administració i serveis, el qual té incorporat el requisit lingüístic en la relació de llocs de treball des de l’any 2002.

En definitiva, el CULC entén que aquesta mesura suposa una involució. Sobretot, si no va acompanyada de mesures de planificació, de perfilació lingüística de places, de programació i de suport a la docència en valencià. Per altra banda les mesures positives que es puguen proposar en la nova Estratègia de Convivència i Política Lingüística no invaliden que defensem les mesures de capacitació lingüística del nostre professorat. En una universitat, que té dos idiomes oficials, l’única manera de garantir la igualtat de drets, i la no-discriminació de cap persona per motius de llengua, és que el personal docent, com el d’administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials.

Finalment, agraïm a totes les persones i a les 29 entitats, sindicats, partits i associacions el suport al nostre manifest de denúncia d’aquesta actuació del Consell de Direcció de la Universitat. 

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura. Castelló de la Plana, 7 de març de 2019

dilluns, 25 de febrer del 2019

EL COL·LECTIU UNIVERSITAT JAUME I PER LA LLENGUA I LA CULTURA, A FAVOR DEL REQUISIT LINGÜÍSTIC A L'UJI











Us podeu adherir al següent manifest com a entitat o personalment, afegint un comentari amb el vostre nom, cognoms i professió o enviant un correu a culcuji@gmail.com.


Membres del Consell de Direcció de l’UJI han estat explicant als centres, departaments i també a la Comissió de Política Lingüística, la seua proposta de modificació dels requisits lingüístics del Document de Carrera Docent i Investigadora, que es concreta, ara per escrit, en el document Doc 4.- Document Carrera Docent i Investigadora, enviat als sindicats, per tal de debatre’l en la Mesa Negociadora d’avui, dia 25 de febrer, i aprovar-lo, si escau, el proper dijous, dia 28 de febrer en el Consell de Govern. La proposta de modificació dels requisits lingüístics ha comptat amb els vots en contra de CCOO i STEPV.

La proposta consisteix a eliminar, per a les persones candidates a passar de professorat associat a personal contractat doctor (PCD) o a titular d'universitat (TU), el requisit d’haver d’acreditar un requisit lingüístic C1 en valencià o B2 en anglès en el cas de PCD o un requisit lingüístic C1 en valencià i B2 en anglès en el cas de TU. El mateix requisit es proposa també eliminar-lo en el cas de promoció des de la figura d’ajudant a ajudant doctor: acreditar el nivell C1 de valencià o B2 d’anglès; d’ajudant doctor a PCD: acreditar el nivell C1 de valencià o B2 d’anglès; en el cas del pas d’ajudant doctor a TU: acreditar el nivell C1 de valencià i B2 d’anglès, i des de la figura de PCD a titular d’universitat: acreditar el nivell C1 de valencià i B2 d’anglès.

L’exigència del nivell lingüístic de valencià i anglès s’ajorna, en la proposta del Consell de Direcció, amb la següent DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONALes persones candidates que hagen sigut seleccionades en les places convocades de professorat contractat i en els concursos d'accés als cossos docents universitaris, hauran d'obtindre el nivell lingüístic en valencià i en anglès recollit en l’Estratègia de Convivència i Promoció Lingüística, en un termini de 5 anys des del seu nomenament. Aquest requeriment serà necessari per tal d’optar a les reduccions previstes al Programa de Suport a les Activitats d’Investigació i d’Innovació i Transferència.

Aquesta proposta seria una sorpresa si no haguera estat reflectida ja en el programa electoral de la Candidatura per l’UJI, que encapçalava la rectora Eva Alcón, que ja anunciava entre els seus objectius “modificar el DCD per a incentivar el coneixement de llengües, sense obstaculitzar la carrera acadèmica del PDI”.

L’esmentat Document de Carrera Docent va ser aprovat fa gairebé set anys (el 30/03/2012) i era conegut per tot el professorat; a més, ha tingut una moratòria suficient (quasi 5 anys, fins al 31 de desembre de 2016) fins a l’hora d’aplicar-lo pel que fa al tema del requisit lingüístic. La nova proposta, si s’arriba a aprovar, seria, ara sí, discriminatòria, no sols respecte de les persones que han fet l’esforç per formar-se, sinó respecte dels estudiants i la societat a què ens devem.

Podríem comprendre que es volguera eliminar el requisit de l’anglès, que no és llengua oficial, però no el del català, que sí que és llengua oficial i que, a més, els Estatuts de l’UJI estableixen que tot el PDI té l'obligació de conèixer.

La proposta sembla ajornar, posposar, el requisit lingüístic per a més endavant, com una espècie de moratòria de 5 anys, una vegada aconseguida la plaça de funcionari o personal contractat doctor, amb una acció destinada a incentivar el seu assoliment, per tal d’optar a les reduccions previstes al Programa de Suport a les Activitats d’Investigació i d’Innovació i Transferència. Però en qualsevol dels casos, el fet de no optar a les reduccions d’hores per activitats d’investigació no suposaria, per se, de cap de les maneres, que la seua plaça de funcionari o personal contractat doctor perillara.

Es pot argumentar que, actualment, a les persones candidates de l’UJI a places se’ls exigeix el coneixement del valencià i l’anglès, i a les persones de fora no se’ls exigeix aquest coneixement. Efectivament, per això i per la seua bona trajectòria, de forma majoritària, la Universitat s’assegura amb el seu professorat aspirant a consolidar places uns bons professionals amb coneixements lingüístics. Per altra banda, el fet de llevar el requisit no assegura la plaça ni al professorat aspirant de l’UJI ni al professorat aspirant de fora. Un estudi del Vicerectorat de Professorat concloïa que si les persones que han declarat que tenen el nivell de valencià feren les classes en valencià, les classes en valencià augmentarien del 20% al 25%.

Qui no ens diu que el professorat que ha tingut set anys per preparar-se el C1 de valencià o el B2 d’anglès no tindrà els mateixos problemes d’ací a cinc anys? I n’hauran passat dotze des de l’aprovació del Document de Carrera Docent el 2012.

S’al·lega també que en vint anys els equips anteriors no han estat capaços d’augmentar la docència en valencià. Aquesta mesura, per si sola, no resoldrà el problema, en el sentit que, si ara es diu que tenir un títol no garanteix que es farà la classe en valencià, tampoc ho garantirà d’ací a cinc anys. Sobretot, si no va acompanyada de mesures de planificació, de perfilació lingüística de places, de programació i de suport a la docència en valencià. Per altra banda les mesures positives que es puguen proposar en la nova Estratègia de Convivència i Política Lingüística no invaliden que persistim en les mesures de capacitació lingüística del nostre professorat.

Què pensaríem si, ara mateix, que s’han de traure a oposició una bona quantitat de places de personal d’administració i serveis, les quals tenen el requisit lingüístic des de l’any 2002, per cert, els atorgàrem una moratòria de cinc anys més, i traguérem les places a oposició sense el requisit lingüístic? Encara que fóra que hi haguera el compromís de traure’s el nivell en cinc anys més.

Pensa algú que les peticions actuals d’una part del professorat al Consell de Direcció hauran desaparegut d’ací a cinc anys si el professorat no pot accedir a la reducció horària per sexennis d’investigació? O serà ja cosa del proper Consell de Direcció?

Com a Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura no podem donar suport a aquesta mesura que suposa una involució. En una universitat, que té dos idiomes oficials, l’única manera de garantir la igualtat de drets, i la no-discriminació de cap persona per motius de llengua, és que el personal docent, com el d’administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials i, si és possible, amb un cert domini d’alguna de les llengües de comunicació acadèmica internacional.

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Castelló de la Plana, 25 de febrer de 2019

Us podeu adherir al manifest com a entitat o personalment, afegint un comentari amb el vostre nom, cognoms i professió o enviant un correu a culcuji@gmail.com

ENTITATS ADHERIDES

  1. Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC)
  2. Secció Sindical de CCOO de l’UJI
  3. STEPV - Intersindical
  4. Escola Valenciana - Federació d'associacions per la llengua
  5. Col·lectius per la Llengua i la Cultura Castelló
  6. Associació Cultural Les 4 Denes (Ares del Maestrat). 
  7. Conlloga Muixeranga de Castelló
  8. Botafocs, ball de dimonis i bestiari (Grau, Castelló).
  9. Plataforma Cívica Castelló per la Llengua.
  10. Maestrat Viu. Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura.
  11. Compromís per Castelló
  12. Triem Vilafamés  Compromís.
  13. Assemblea Decidim-Comarques Nord.
  14. SEPC.
  15. Muixeranga de la Plana.
  16. ACPV-Delegació de Castelló.
  17. ERPV - Castelló.
  18. Col·lectiu LGTBI Castelló.
  19. Esquerra Unida PV - Castelló
  20. Podem Castelló.
  21. Casal Popular - Assemblea de Joves d'Atzeneta del Maestrat.
  22. ERPV - Pais Valencià.
  23. VEU, Coordinadora pel Valencià en l'Ensenyament Universitari (Universitat de València).
  24. Associació de Dones Nacionalistes Terra (ADONA'T).
  25. Comissió XLI Aplec dels Ports Herbers 2019.
  26. Intersindical Valenciana.
  27. Castelló en Moviment.
  28. Plataforma per la Llengua País Valencià.
  29. Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
  30. ...

------------

PERSONES ADHERIDES
  1. Vicent Pitarch Almela. Professor i sociolingüista.
  2. Antoni Royo. Historiador i activista cultural.
  3. Hèctor Beltran Sansegundo. Professor. UJI.
  4. Joan Raül Burriel Calvet. PAS. UJI.
  5. Manel Sifre Gómez. Professor. UJI.
  6. Josep Hilari Planelles Fuster. professor. UJI.
  7. Bartomeu Prior Romero. PAS. UJI.
  8. Antoni Roig Navarro. Professor. UJI.
  9. Joan Andreu Bellés. PAS. UJI.
  10. Artur Aparici Castillo. Sociòleg i exprofessor de l'UJI.
  11. Maties Segura Sabater. PAS. UJI.
  12. Suso Monforte Escriche. PAS. UJI.
  13. Carles Bellver Torlà. PAS. UJI.
  14. Pilar Troncho Fabregat. PAS. UJI.
  15. Loginos Gil Puértolas. PAS. UJI.
  16. Laura Garcia Pla. PAS. UJI.
  17. Josep M. Chordà Fandos. PAS. UJI.
  18. David Casanova (Gestor de comunitats on-line).
  19. Lluís Bartomeu Meseguer Pallarés. Professor. UJI.
  20. Manolo Quixal San-Abdon. Professor. UUJI.
  21. Xelo Valls (SG de FECCOOPV).
  22. Anna Arnal Pons. Professora. UJI.
  23. Neus Lozano Sanfelix. Professora.UJI.
  24. Adéla Koťátková. UJI.
  25. Josep Marqués Meseguer. Professor. UJI.
  26. Consol Aguilar Ródenas. Professora. UJI.
  27. Jordi Adell Segura. Professor. UJI.
  28. Jordi Tàrrega Sangüesa. Professor.
  29. Òscar Pérez Silvestre. Tècnic lingüístic de l'administració local.
  30. Tomàs Martínez. Professor. UJI.
  31. Anna Lizondo i Navarro, estudiant de psicologia de l’UV.
  32. Pepa Senent. Professora. UJI.
  33. Maria José Esteve Ramos. Professora. UJI.
  34. Lluís Monjo Mur. Professor. UJI.
  35. Isabel Maria Vicent Soriano-Canos. PAS. UJI.
  36. Maria Monzó Fuster. Exprofessora de l'UJI.
  37. Ramon Canut Rebull. Professor. UJI.
  38. Fernando Romero Subiron. Exrector i professor. UJI.
  39. Germà Garcia Belmonte. Professor. UJI.
  40. Antoni Albalat. Poeta, escriptor, periodista i pintor.
  41. Inmaculada Fortanet, professora de l'UJI i exvicerectora de Multilingüisme fins a maig de 2018.
  42. Francisco Fabregat-Santiago. Professor Tiular d'Universitat. UJI.
  43. Sonia Querol Galarza. Empleada de banca.
  44. Clara Viciano. PAS. UJI.
  45. Albert Font-Tarrés, educador social i periodista.
  46. Maria Carme Diaz Carsi. Professora de Secundària i Exassessora de València del Servei d’Ensenyaments de la Conselleria d’Educació.
  47. Josep Barberà i Sorlí. Pesident d'ERPV.
  48. Vicent Maurí. Portaveu Intersindical Valenciana.
  49. AlfonsEsteve; tècnic lingüístic UV.
  50. Cèsar Mateu i Beltran, tècnic lingüístic de l'administració local i professor associat de l'UJI.
  51. Estels Martí (estudiant de la UV).
  52. Pau Monfort Monfort, mestre de música a l'escola pública.
  53. Sergio Trigueros Navarro, professor de l'UJI.
  54. Anna Caballer. Docent.
  55. Josep E. Ribera, lingüista. Professor. Universitat de València.
  56. Vicent Lluís Pitarch Nebot. Professor tècnic d'FP.
  57. María Noelia Ruiz Madrid. Professora. UJI. 
  58. Ximo Castelló. Professor. UJI.
  59. María José Soldevila Blasco. Assessora de català, SLT, UJI.
  60. Robert Martínez Carrasco. PAL UJI.
  61. Anna Calvo. Tècnica lingüística de l'administració local.
  62. Fina Montiel. Professora dels cursos de català del Servei de Llengües de l'UJI.
  63. Joan Mahiques Climent. Professor Ajudant Doctor. UJI.
  64. María Luz Pérez Soler. PAS. UJI.
  65. Néstor Beltran i Manjon (estudiant de la Universitat de València).
  66. ...
--------------

divendres, 9 de novembre del 2018

Dia del Llibre en Valencià 20 de novembre de 2018, Universitat Jaume I

Us convidem a assistir als actes que el Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC) ha organitzat el dimarts 20 de novembre per celebrar el Dia del Llibre en Valencià en col·laboració amb ACV Tirant Lo Blanc, Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), el Voluntariat Lingüístic de l'UJI i la Biblioteca Universitat Jaume I




Dia del Llibre en Valencià
20 de novembre de 2018, Universitat Jaume I

-11h Creuallibres (Àgora)
-11.30h Visita a les instal·lacions de la Biblioteca (entrada principal)
-12h Presentació de les noves adquisicions de llibres valencians per part de la Biblioteca i parlaments (vestíbul de la Biblioteca)
-13h Xarrada a càrrec d'Irene Rodrigo, presentadora del programa de llibres Una habitació pròpia en À Punt Mèdia (Saló d'Actes de l'edifici de Postgrau)
-19h Lliurament del Premis Fundació FULL d'investigació i difusió de la lectura 2018 (Menador Espai Cultural)
-19.30h Inauguració de l'exposició Literatura valenciana actual, amb conferència de presentació a càrrec del professor Jaume Pérez Muntaner, Comissari de l'exposició. Paraules de Carles Cano, Ambaixador de la Lectura 2018 (Menador Espai Cultural).

Carta a Santiago Fortuño: reflexions al voltant del canvi de denominació de la ciutat de Castelló

Benvolgut company Santiago Fortuño, Des del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC), volem fer-vos arr...