dijous, 14 de novembre del 2024

CREUALLIBRES. Dia del Llibre Valencià a l'UJI. 20 de novembre de 2024, 10 h

 

CREUALLIBRES. DIA DEL LLIBRE VALENCIÀ

🗓 Dimecres, 20 de novembre
🕙10 h
📍Casa de l’Estudiantat
Universitat Jaume I

Un CREUALLIBRES és una activitat comunitària on les persones intercanvien llibres que ja han llegit per altres que els interessen. És una manera fantàstica de compartir la passió per la lectura i descobrir nous autors i gèneres sense cap cost. A més, fomenta la sostenibilitat, ja que es reutilitzen els llibres i es redueix el consum de paper.

Amb motiu del Dia del Llibre Valencià, l’UJI organitza un creuallibres especial per a tota la comunitat universitària. És una oportunitat perfecta per a:

➡️ Renovar la teua biblioteca personal: Porta els llibres que ja has llegit i emporta-te'n uns altres que et criden l’atenció.
➡️ Conéixer altres lectors: Comparteix recomanacions i descobreix què llegeixen els teus companys.
➡️ Contribuir a la cultura: Participa en una activitat que promou la lectura i la cultura valenciana.

Anima’t i participa en el creuallibres del Dia del Llibre Valencià de l’UJI!

dilluns, 11 de novembre del 2024

Dia del Llibre Valencià a l'UJI. 20 de novembre de 2024


DIA DEL LLIBRE VALENCIÀ 2024
Universitat Jaume I 

Dissabte, 16 de novembre

9.00 h: Espectacle Coral romput, en homenatge a Vicent Andrés Estellés. Teatre del Raval, Castelló de la Plana.

Dimecres, 20 de novembre

10 h: Creuallibres
Casa de l’Estudiantat
.
10:30 h: Lectura pública de poemes a càrrec de les poetesses vinculades a l’UJI
Rosa Miró, Aina Garcia Carbó, Carme Pinyana i Laura Herrera Gredori
Casa de l’Estudiantat

12.00 h: Presentació de les noves adquisicions de llibres valencians i en valencià, a petició dels membres de la comunitat universitària
Biblioteca

13.00 h: Xarrada-Col·loqui amb la traductora Anna Llisterri, que recentment ha traduït la saga “Blackwater” i el professor del departament de Traducció i Comunicació, Josep Marco Borillo
Biblioteca, 1a planta

Exposició al voltant de la figura de Vicent Andrés Estellés, amb motiu de l’Any Estellés.
 Biblioteca, 1a planta.


divendres, 11 d’octubre del 2024

El CULC considera intolerable l'ordre de retirada de les senyeres quadribarrades de l'IES Ribalta

El CULC considera incomprensible i intolerable la decisió de la directora territorial d'Educació d'obligar a retirar les senyeres quadribarrades que l'alumnat de l'IES Ribalta de Castelló havia utilitzat per decorar el centre per celebrar el 9 d'octubre. Al cap i a la fi, aquestes banderes són una reproducció del Penó de la Conquesta i la decoració era amb motiu d'un treball de l'alumnat.



dijous, 16 de maig del 2024

CARTA OBERTA A LA UNIVERSITAT JAUME I


El Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC) té entre les seues finalitats la realització de tot tipus d'accions proactives a favor de la pervivència i impuls de la llengua i la cultura valencianes. El marc inicial d'actuació de la plataforma és l'UJI, però amb voluntat expressa de projecció a les comarques de l'entorn i de connectar-se amb altres plataformes amb objectius afins d'arreu del País.

Seguint aquesta finalitat i els objectius que se’n deriven, el CULC analitza la política lingüística que es du a terme a l’UJI i, també, les accions de política lingüística i cultural que porten a terme les institucions valencianes i tenen repercussió en la societat valenciana.

Fruit d’aquest seguiment i anàlisi, el CULC veu amb preocupació una sèrie d’accions que es porten a terme a la Universitat i a la societat, i que considerem que van en contra, tant dels objectius del Col·lectiu, com dels Estatuts de l’UJI i la normativa que se’n deriva.

La primera preocupació és la falta de planificació a l’UJI per a la promoció de l’ús de la llengua pròpia entre el personal (PTGAS i PDI) i l’estudiantat i en aquest aspecte considerem que és bàsic:
  • Recuperar la plaça de tècnic de promoció o dinamització lingüística que es preveu amortitzar.
  • Dotar el Servei de Llengües i Terminologia (SLT) de suficients assessors lingüístics de català per poder atendre de manera adequada les necessitats de la Universitat.
  • Establir mesures per al compliment del Reglament d’usos lingüístics de l’UJI.
  • Recuperar la convocatòria d’incentius per al professorat que publica material docent en valencià.
  • Establir mesures per eliminar o no tindre en compte les respostes que inclouen el tema lingüístic de les enquestes de satisfacció que es realitzen entre l’estudiantat.
  • Ens preocupa també la reducció d’hores de català en moltes de les titulacions de l’UJI, especialment Publicitat i Traducció, que són titulacions que tenen molta necessitat del català.
Un altre motiu de preocupació és la falta de resposta de l’UJI a les iniciatives del govern valencià que menyspreen i ataquen la llengua pròpia. Considerem que l’UJI, com a referent per a la societat, té el deure d’implicar-se en aquests temes i denunciar o sumar-se als manifestos i declaracions d’altres universitats i entitats cíviques en contra d’aquests atacs i d’altres de similars.

Per últim, volem aprofitar per denunciar dos amenaces relacionades amb la ciutat de Castelló i el seu Ajuntament:
  • Denunciar l’informe encarregat al professor emèrit de l’UJI, Santiago Fortuño, en què dona suport al canvi de nom de Castelló de la Plana. Considerem que és molt fàcil manipular aquest informe per presentar-lo com un informe de l’UJI, i no d’un professor a títol personal. L’UJI ja es va posicionar el 2017 donant suport a la denominació Castelló de la Plana com a nom oficial de la Ciutat. Ara també hauria d’haver-se manifestat en contra o al marge de la realització d’aquest informe.
  • Denunciar la maniobra de regidors d'extrema dreta de l'Ajuntament de Castelló de pretendre eliminar dels noms dels carrers de Castelló els d'il·lustres representants de la nostra cultura, com ara Joan Fuster, Isabel Clara Simó, Empar Navarro o la plaça del País Valencià.
El CULC, davant de totes aquestes preocupacions, va demanar una reunió amb la rectora, que es va realitzar el 22 d’abril passat i li les va traslladar. Ara esperem la resposta dels òrgans de govern.

Castelló de la Plana, 16 de maig de 2024
Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC)


diumenge, 24 de març del 2024

Carta a Santiago Fortuño: reflexions al voltant del canvi de denominació de la ciutat de Castelló


Benvolgut company Santiago Fortuño,

Des del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC), volem fer-vos arribar unes reflexions  al voltant del canvi de denominació de la ciutat de Castelló de la Plana que ha iniciat l’actual Ajuntament de Castelló (governat per PP i VOX). Procediment que s’iniciarà amb un informe favorable al canvi de denominació  que se us ha encarregat com a expert lingüístic.

El nostre Col·lectiu va realitzar, en el seu moment, una campanya molt activa favorable al canvi de denominació de Castelló de la Plana que va portar a terme l’anterior corporació municipal.

Per això, ens permetem recordar-vos que, malgrat que se us ha encarregat aquest informe a títol individual, el més probable és que després es presente com un informe de l’UJI.

En aquest sentit, cal recordar que la Universitat Jaume I té molt clar quin és el nom de la ciutat, i així ho fa palès en la seua norma màxima, els Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló.

Per deixar-ho més clar, ja en el Manual d’usos lingüístics aprovats pels òrgans de govern universitaris el 2011 i modificats el 2017, s’explicita que el nom de la ciutat és Castelló de la Plana (article 3.4), i és la forma que ha d’utilitzar la Universitat. La mateixa denominació d’Universitat Jaume I de Castelló és la que utilitza el Reglament d’usos lingüístics de la Universitat Jaume I, aprovat el 2021, en l’article 1.

A més us recordem que al vostre mateix departament compteu amb especialistes en toponímia als quals podeu consultar per fer el vostre informe. A la mateixa Universitat també compteu amb el Servei de Llengües i terminologia, amb experts en toponímia, que és l’òrgan que té la responsabilitat en el camp de la toponímia en l’àmbit universitari. I principalment cal recordar que existeix un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que avala la forma única del topònim en valencià, Castelló de la Plana, i que va servir al Consell Valencià per aprovar aquesta denominació com l’oficial per a la ciutat, de la mateixa manera, hi ha un informe del cronista oficial de Castelló que avala aquesta denominació. I, en definitiva, no hi ha justificació per a la doble denominació de la ciutat, i la traducció del terme Castelló no és Castellón. EL NOM ÉS CASTELLÓ DE LA PLANA.

Amb els millors desitjos,

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Cultura i la Llengua (CULC)

Castelló de la Plana, 25 de març de 2024

divendres, 19 de juny del 2020

El CULC rebutja la sentència del TS que anul·la part del decret del Consell sobre usos institucionals i administratius de les llengües oficials


El Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura davant de la recent sentència del Tribunal Suprem (TS) que anul·la part dels preceptes del decret del Consell de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials (castellà i valencià) en l'Administració de la Generalitat, volem manifestar el següent:



1. Rebutgem la sentència del TS pel fet que impedeix comunicar-se a les administracions publiques valenciana, catalana i balear sols en la nostra llengua comuna, en considerar el TS que la Generalitat Valenciana manca de cobertura competencial i vulnera la Constitució per legislar comunicar-se sols en català i no en castellà o amb les dues llengües. El TS ignora en aquest cas la posició de la Unió Europea que afavoreix, lògicament, l’ús de la mateixa llengua en territoris de llengua compartida. I més encara, l’article 15.3 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu de les administracions, que estableix que “Els documents, expedients, etc. si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en la qual siga cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no cal traduir-los”.


2. Rebutgem igualment que el TS haja anul·lat aquells articles del decret de la Generalitat Valenciana que pretenien considerar el valencià com a llengua destacada, o d’ús preferent, pel fet que si no hi ha una discriminació positiva o un impuls a la utilització exclusiva d’espais d’ús lingüístic en valencià, mai la nostra llengua podrà aconseguir la fita d’igualtat amb el castellà al nostre àmbit lingüístic.

3. Lamentem que els partits polítics aprofiten la via judicial per aconseguir uns propòsits que en cap manera van encaminats a afavorir l’ús del valencià, sinó tot el contrari, perquè saben que hi ha un determinat poder judicial que afavorirà queixos interessos bastards.

4. Donem ple suport a les administracions citades perquè es comuniquen en català/valencià i els demanem que incrementen els lligams de cooperació comuna en tots els aspectes de la vida econòmica, cultural i social i, més ara, en els moments de dificultats que vivim tant en l’àmbit sanitari com en la resta d’àmbits assenyalats.

5. Finalment, encoratgem la Generalitat Valenciana que emprenga totes les accions legals que considere oportunes per defensar els drets lingüístics de totes les valencianes i els valencians davant les instàncies superiors que pertoque.


Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Castelló de la Plana, 18 de juny de 2020

dilluns, 23 de desembre del 2019

Contra la injustícia, llibertat i democràcia. Per la llibertat dels presos polítics

Per la llibertat
Per la llibertat dels presos polítics
Per la llibertat i la democràcia
Contra la injustícia, llibertat i democràcia
Aquesta és una carta oberta del Col·lectiu Universitari per la Llengua i la Cultura de la Universitat Jaume I (CULC) adreçada als demòcrates del nostre país, entenent per demòcrata aquell que posa per davant de qualsevol altra consideració la voluntat popular.
Volem parlar de la injusta situació dels independentistes presos, als qui nosaltres considerem presos polítics, de la judicialització de la política i de la corrupció en la justícia.
Són moltes les organitzacions i col·lectius que diuen que el polítics catalans empresonats són presos polítics i que argumenten que el judici no ha estat just, entre altres el Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU. Recentment, també l'International Trial Watch, el grup internacional d'observadors del judici, ha publicat el seu informe. La conclusió és que el judici no va ser just, que es van vulnerar molts drets, entre els quals el de llibertat ideològica, la llibertat d'expressar-la i la de tindre un judici amb totes les garanties. També Amnistia Internacional considera que el delicte de sedició i la interpretació feta pel Tribunal Suprem contravenen el principi de legalitat, són contraris a la legalitat internacional sobre drets humans i permeten la criminalització de la llibertat d’expressió i de reunió. Mostra, així mateix, preocupació per l’efecte dissuasiu que aquesta interpretació pot tindre sobre el esmentats drets en el futur.
Abundant sobre la sospita fundada de corrupció en la justícia espanyola, més recentment encara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha sentenciat que Oriol Junqueras havia d'haver estat reconegut eurodiputat de ple dret, amb immunitat inclosa, des de la proclamació dels resultats electorals. Aquest Tribunal afirma que el dirigent d’ERC hauria d’haver estat alliberat de la presó preventiva després de ser elegit en les eleccions europees del 26 de maig. Tanmateix, els arguments de la sentència afecten directament la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín, que, com a eurodiputats electes, han estat acreditats com a diputats de l’eurocambra el dia següent a aquesta sentència. Més encara, hem de recordar la sentència del Tribunal Regional Superior de l’Estat de Schleswig-Holstein, que considera inadmissible l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, ja que la seua única preocupació era l’organització del referèndum i no va ser promotor de cap violència, com defensava fraudulentament el jutge Pablo Llarena.
La vulneració dels drets de les persones ara condemnades i de tots els seus votants va en contra del sentit comú, dels valors de l'humanisme i de la democràcia. I la democràcia s'ha de construir i protegir cada dia.
Hi ha qui diu que Catalunya (o el País Valencià) pertany a Espanya i que, per tant, no té cap dret a decidir en solitari el seu propi futur. Aquesta "pertinença" no sols és discutible per imprecisa (no ha estat sempre així. Possiblement, si no s’haguera perdut una guerra ara tot seria diferent), sinó que també és contrària a la idea bàsica que els territoris haurien de ser propietat de les societats que els habiten, i que són aquestes societats les que han de decidir pacíficament i democràticament la seua organització.
Està clar que la repressió de la dissidència no és la via per resoldre un conflicte polític, com també ho recull l'informe de l'ITW quan diu que la sentència ha estat una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya. I també és clar que el pitjor càncer d’una societat és la corrupció. La corrupció política que està ventilant-se parcialment en els tribunals, però encara pitjor, la corrupció en les esferes més altres del sistema judicial espanyol, de la qual hi ha indicis més que suficients per estar profundament preocupats.
El silenci mai ha de ser una opció, i menys encara en temps convulsos com els que estem vivint. El silenci sempre s'ha tornat (i es tornarà) en contra del qui calla, i en callar es posa del costat dels repressors. I hem de pronunciar-nos abans que siga massa tard. En eixe sentit donem suport al manifest dels claustres de les universitats catalanes on es diu que no hi ha marge per al silenci, que exigeix la posada en llibertat de persones injustament condemnades, que rebutja la repressió i la violència policial, i que advoca pel diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular. S’han conculcat drets, s’han agredit persones, s’ha empresonat injustament i cal desfer el mal fet. Mal fet contra tots, les víctimes directes i la resta de ciutadans de l’Estat espanyol que han vist minar la democràcia que tantes lluites i tants esforços va costar instaurar i que ara ens l’estan malmetent.
La salut d’una societat reposa sobre la garantia jurídica. Les arbitrarietats, la prevaricació per dictar una resolució judicial arbitrària, sabent que aquesta resolució és injusta, no són acceptables en una societat democràtica, i cal denunciar-ho i reclamar les oportunes actuacions que preserven la garantia jurídica en un estat de dret. I això fem amb aquest escrit que és també una crida a tots els demòcrates perquè s’unisquen a la nostra veu per fer un clam contra la injustícia. I que aquest clam tombe el mur de la repressió.

CREUALLIBRES. Dia del Llibre Valencià a l'UJI. 20 de novembre de 2024, 10 h

  CREUALLIBRES. DIA DEL LLIBRE VALENCIÀ  Dimecres, 20 de novembre 10 h Casa de l’Estudiantat Universitat Jaume I Un CREUALLIBRES és una acti...