divendres, 11 d’octubre del 2024

El CULC considera intolerable l'ordre de retirada de les senyeres quadribarrades de l'IES Ribalta

El CULC considera incomprensible i intolerable la decisió de la directora territorial d'Educació d'obligar a retirar les senyeres quadribarrades que l'alumnat de l'IES Ribalta de Castelló havia utilitzat per decorar el centre per celebrar el 9 d'octubre. Al cap i a la fi, aquestes banderes són una reproducció del Penó de la Conquesta i la decoració era amb motiu d'un treball de l'alumnat.



dijous, 16 de maig del 2024

CARTA OBERTA A LA UNIVERSITAT JAUME I


El Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC) té entre les seues finalitats la realització de tot tipus d'accions proactives a favor de la pervivència i impuls de la llengua i la cultura valencianes. El marc inicial d'actuació de la plataforma és l'UJI, però amb voluntat expressa de projecció a les comarques de l'entorn i de connectar-se amb altres plataformes amb objectius afins d'arreu del País.

Seguint aquesta finalitat i els objectius que se’n deriven, el CULC analitza la política lingüística que es du a terme a l’UJI i, també, les accions de política lingüística i cultural que porten a terme les institucions valencianes i tenen repercussió en la societat valenciana.

Fruit d’aquest seguiment i anàlisi, el CULC veu amb preocupació una sèrie d’accions que es porten a terme a la Universitat i a la societat, i que considerem que van en contra, tant dels objectius del Col·lectiu, com dels Estatuts de l’UJI i la normativa que se’n deriva.

La primera preocupació és la falta de planificació a l’UJI per a la promoció de l’ús de la llengua pròpia entre el personal (PTGAS i PDI) i l’estudiantat i en aquest aspecte considerem que és bàsic:
  • Recuperar la plaça de tècnic de promoció o dinamització lingüística que es preveu amortitzar.
  • Dotar el Servei de Llengües i Terminologia (SLT) de suficients assessors lingüístics de català per poder atendre de manera adequada les necessitats de la Universitat.
  • Establir mesures per al compliment del Reglament d’usos lingüístics de l’UJI.
  • Recuperar la convocatòria d’incentius per al professorat que publica material docent en valencià.
  • Establir mesures per eliminar o no tindre en compte les respostes que inclouen el tema lingüístic de les enquestes de satisfacció que es realitzen entre l’estudiantat.
  • Ens preocupa també la reducció d’hores de català en moltes de les titulacions de l’UJI, especialment Publicitat i Traducció, que són titulacions que tenen molta necessitat del català.
Un altre motiu de preocupació és la falta de resposta de l’UJI a les iniciatives del govern valencià que menyspreen i ataquen la llengua pròpia. Considerem que l’UJI, com a referent per a la societat, té el deure d’implicar-se en aquests temes i denunciar o sumar-se als manifestos i declaracions d’altres universitats i entitats cíviques en contra d’aquests atacs i d’altres de similars.

Per últim, volem aprofitar per denunciar dos amenaces relacionades amb la ciutat de Castelló i el seu Ajuntament:
  • Denunciar l’informe encarregat al professor emèrit de l’UJI, Santiago Fortuño, en què dona suport al canvi de nom de Castelló de la Plana. Considerem que és molt fàcil manipular aquest informe per presentar-lo com un informe de l’UJI, i no d’un professor a títol personal. L’UJI ja es va posicionar el 2017 donant suport a la denominació Castelló de la Plana com a nom oficial de la Ciutat. Ara també hauria d’haver-se manifestat en contra o al marge de la realització d’aquest informe.
  • Denunciar la maniobra de regidors d'extrema dreta de l'Ajuntament de Castelló de pretendre eliminar dels noms dels carrers de Castelló els d'il·lustres representants de la nostra cultura, com ara Joan Fuster, Isabel Clara Simó, Empar Navarro o la plaça del País Valencià.
El CULC, davant de totes aquestes preocupacions, va demanar una reunió amb la rectora, que es va realitzar el 22 d’abril passat i li les va traslladar. Ara esperem la resposta dels òrgans de govern.

Castelló de la Plana, 16 de maig de 2024
Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC)


diumenge, 24 de març del 2024

Carta a Santiago Fortuño: reflexions al voltant del canvi de denominació de la ciutat de Castelló


Benvolgut company Santiago Fortuño,

Des del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC), volem fer-vos arribar unes reflexions  al voltant del canvi de denominació de la ciutat de Castelló de la Plana que ha iniciat l’actual Ajuntament de Castelló (governat per PP i VOX). Procediment que s’iniciarà amb un informe favorable al canvi de denominació  que se us ha encarregat com a expert lingüístic.

El nostre Col·lectiu va realitzar, en el seu moment, una campanya molt activa favorable al canvi de denominació de Castelló de la Plana que va portar a terme l’anterior corporació municipal.

Per això, ens permetem recordar-vos que, malgrat que se us ha encarregat aquest informe a títol individual, el més probable és que després es presente com un informe de l’UJI.

En aquest sentit, cal recordar que la Universitat Jaume I té molt clar quin és el nom de la ciutat, i així ho fa palès en la seua norma màxima, els Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló.

Per deixar-ho més clar, ja en el Manual d’usos lingüístics aprovats pels òrgans de govern universitaris el 2011 i modificats el 2017, s’explicita que el nom de la ciutat és Castelló de la Plana (article 3.4), i és la forma que ha d’utilitzar la Universitat. La mateixa denominació d’Universitat Jaume I de Castelló és la que utilitza el Reglament d’usos lingüístics de la Universitat Jaume I, aprovat el 2021, en l’article 1.

A més us recordem que al vostre mateix departament compteu amb especialistes en toponímia als quals podeu consultar per fer el vostre informe. A la mateixa Universitat també compteu amb el Servei de Llengües i terminologia, amb experts en toponímia, que és l’òrgan que té la responsabilitat en el camp de la toponímia en l’àmbit universitari. I principalment cal recordar que existeix un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que avala la forma única del topònim en valencià, Castelló de la Plana, i que va servir al Consell Valencià per aprovar aquesta denominació com l’oficial per a la ciutat, de la mateixa manera, hi ha un informe del cronista oficial de Castelló que avala aquesta denominació. I, en definitiva, no hi ha justificació per a la doble denominació de la ciutat, i la traducció del terme Castelló no és Castellón. EL NOM ÉS CASTELLÓ DE LA PLANA.

Amb els millors desitjos,

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Cultura i la Llengua (CULC)

Castelló de la Plana, 25 de març de 2024

divendres, 19 de juny del 2020

El CULC rebutja la sentència del TS que anul·la part del decret del Consell sobre usos institucionals i administratius de les llengües oficials


El Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura davant de la recent sentència del Tribunal Suprem (TS) que anul·la part dels preceptes del decret del Consell de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials (castellà i valencià) en l'Administració de la Generalitat, volem manifestar el següent:



1. Rebutgem la sentència del TS pel fet que impedeix comunicar-se a les administracions publiques valenciana, catalana i balear sols en la nostra llengua comuna, en considerar el TS que la Generalitat Valenciana manca de cobertura competencial i vulnera la Constitució per legislar comunicar-se sols en català i no en castellà o amb les dues llengües. El TS ignora en aquest cas la posició de la Unió Europea que afavoreix, lògicament, l’ús de la mateixa llengua en territoris de llengua compartida. I més encara, l’article 15.3 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu de les administracions, que estableix que “Els documents, expedients, etc. si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en la qual siga cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no cal traduir-los”.


2. Rebutgem igualment que el TS haja anul·lat aquells articles del decret de la Generalitat Valenciana que pretenien considerar el valencià com a llengua destacada, o d’ús preferent, pel fet que si no hi ha una discriminació positiva o un impuls a la utilització exclusiva d’espais d’ús lingüístic en valencià, mai la nostra llengua podrà aconseguir la fita d’igualtat amb el castellà al nostre àmbit lingüístic.

3. Lamentem que els partits polítics aprofiten la via judicial per aconseguir uns propòsits que en cap manera van encaminats a afavorir l’ús del valencià, sinó tot el contrari, perquè saben que hi ha un determinat poder judicial que afavorirà queixos interessos bastards.

4. Donem ple suport a les administracions citades perquè es comuniquen en català/valencià i els demanem que incrementen els lligams de cooperació comuna en tots els aspectes de la vida econòmica, cultural i social i, més ara, en els moments de dificultats que vivim tant en l’àmbit sanitari com en la resta d’àmbits assenyalats.

5. Finalment, encoratgem la Generalitat Valenciana que emprenga totes les accions legals que considere oportunes per defensar els drets lingüístics de totes les valencianes i els valencians davant les instàncies superiors que pertoque.


Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Castelló de la Plana, 18 de juny de 2020

dilluns, 23 de desembre del 2019

Contra la injustícia, llibertat i democràcia. Per la llibertat dels presos polítics

Per la llibertat
Per la llibertat dels presos polítics
Per la llibertat i la democràcia
Contra la injustícia, llibertat i democràcia
Aquesta és una carta oberta del Col·lectiu Universitari per la Llengua i la Cultura de la Universitat Jaume I (CULC) adreçada als demòcrates del nostre país, entenent per demòcrata aquell que posa per davant de qualsevol altra consideració la voluntat popular.
Volem parlar de la injusta situació dels independentistes presos, als qui nosaltres considerem presos polítics, de la judicialització de la política i de la corrupció en la justícia.
Són moltes les organitzacions i col·lectius que diuen que el polítics catalans empresonats són presos polítics i que argumenten que el judici no ha estat just, entre altres el Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU. Recentment, també l'International Trial Watch, el grup internacional d'observadors del judici, ha publicat el seu informe. La conclusió és que el judici no va ser just, que es van vulnerar molts drets, entre els quals el de llibertat ideològica, la llibertat d'expressar-la i la de tindre un judici amb totes les garanties. També Amnistia Internacional considera que el delicte de sedició i la interpretació feta pel Tribunal Suprem contravenen el principi de legalitat, són contraris a la legalitat internacional sobre drets humans i permeten la criminalització de la llibertat d’expressió i de reunió. Mostra, així mateix, preocupació per l’efecte dissuasiu que aquesta interpretació pot tindre sobre el esmentats drets en el futur.
Abundant sobre la sospita fundada de corrupció en la justícia espanyola, més recentment encara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha sentenciat que Oriol Junqueras havia d'haver estat reconegut eurodiputat de ple dret, amb immunitat inclosa, des de la proclamació dels resultats electorals. Aquest Tribunal afirma que el dirigent d’ERC hauria d’haver estat alliberat de la presó preventiva després de ser elegit en les eleccions europees del 26 de maig. Tanmateix, els arguments de la sentència afecten directament la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín, que, com a eurodiputats electes, han estat acreditats com a diputats de l’eurocambra el dia següent a aquesta sentència. Més encara, hem de recordar la sentència del Tribunal Regional Superior de l’Estat de Schleswig-Holstein, que considera inadmissible l’extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, ja que la seua única preocupació era l’organització del referèndum i no va ser promotor de cap violència, com defensava fraudulentament el jutge Pablo Llarena.
La vulneració dels drets de les persones ara condemnades i de tots els seus votants va en contra del sentit comú, dels valors de l'humanisme i de la democràcia. I la democràcia s'ha de construir i protegir cada dia.
Hi ha qui diu que Catalunya (o el País Valencià) pertany a Espanya i que, per tant, no té cap dret a decidir en solitari el seu propi futur. Aquesta "pertinença" no sols és discutible per imprecisa (no ha estat sempre així. Possiblement, si no s’haguera perdut una guerra ara tot seria diferent), sinó que també és contrària a la idea bàsica que els territoris haurien de ser propietat de les societats que els habiten, i que són aquestes societats les que han de decidir pacíficament i democràticament la seua organització.
Està clar que la repressió de la dissidència no és la via per resoldre un conflicte polític, com també ho recull l'informe de l'ITW quan diu que la sentència ha estat una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya. I també és clar que el pitjor càncer d’una societat és la corrupció. La corrupció política que està ventilant-se parcialment en els tribunals, però encara pitjor, la corrupció en les esferes més altres del sistema judicial espanyol, de la qual hi ha indicis més que suficients per estar profundament preocupats.
El silenci mai ha de ser una opció, i menys encara en temps convulsos com els que estem vivint. El silenci sempre s'ha tornat (i es tornarà) en contra del qui calla, i en callar es posa del costat dels repressors. I hem de pronunciar-nos abans que siga massa tard. En eixe sentit donem suport al manifest dels claustres de les universitats catalanes on es diu que no hi ha marge per al silenci, que exigeix la posada en llibertat de persones injustament condemnades, que rebutja la repressió i la violència policial, i que advoca pel diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular. S’han conculcat drets, s’han agredit persones, s’ha empresonat injustament i cal desfer el mal fet. Mal fet contra tots, les víctimes directes i la resta de ciutadans de l’Estat espanyol que han vist minar la democràcia que tantes lluites i tants esforços va costar instaurar i que ara ens l’estan malmetent.
La salut d’una societat reposa sobre la garantia jurídica. Les arbitrarietats, la prevaricació per dictar una resolució judicial arbitrària, sabent que aquesta resolució és injusta, no són acceptables en una societat democràtica, i cal denunciar-ho i reclamar les oportunes actuacions que preserven la garantia jurídica en un estat de dret. I això fem amb aquest escrit que és també una crida a tots els demòcrates perquè s’unisquen a la nostra veu per fer un clam contra la injustícia. I que aquest clam tombe el mur de la repressió.

dijous, 17 d’octubre del 2019

Crida a una concentració a l’Àgora per la llibertat dels presos polítics. Democràcia ara!




Crida a una concentració a l’Àgora per la llibertat dels presos polítics. Democràcia ara!



[Us podeu adherir com a entitat o particulars afegint comentaris]



Les associacions, organitzacions i sindicats sotasignats volem expressar la nostra indignació i rebuig per la sentència del Tribunal Suprem que afecta els representants legítimament elegits del poble de Catalunya i que han estat en presó preventiva durant dos anys. És una sentència que considerem injusta, absolutament desproporcionada i que condemna a quasi cent anys de presó als polítics de l’anomenat “procés” d’autodeterminació.

La situació de Catalunya no sols va de la repressió de drets nacionals sinó que també va de democràcia, i d’un estat intolerant que esclafa les seues iniciatives democràtiques, entre elles la llibertat d’expressió, com ara la voluntat de fer-ho mitjançant les urnes: votar no és cap delicte. Més encara, ningú no podrà negar que els territoris pertanyen (o haurien de pertànyer) a les societats que els habiten, i que, en conseqüència, són aquestes societats les que han de decidir democràticament la seua organització i el seu futur.

El procés de Catalunya no se solucionarà mitjançant la denúncia, la judicialització i la repressió, com ara l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, sinó mitjançant el diàleg i la recerca de formes d’organització territorial consensuades i l’exercici en cada pas del dret a decidir. El cas de Catalunya no serà un fet aïllat, el perill de la recentralització i de la pèrdua de drets civils i polítics recaurà també sobre tots nosaltres.

En aquest sentit hem de denunciar també qualsevol tipus de violència, vinga d’on vinga, especialment l’ocasionada pels cossos que ostenten el seu ús legítim però ho fan injustificadament i indiscriminada. Estem convençuts que per guanyar el futur no ha de fer falta la violència.

Creiem que és un deure com a universitaris defensar la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret a decidir dels pobles, i en aquest sentit, trobem encandalosament injusta la sentència del Tribunal Suprem contra els representants polítics del poble de Catalunya. Demanem la revocació de la sentència, la retirada de tots els càrrecs contra els presos polítics i els exiliats i una solució política que passe per una negociació sense més límits que els drets humans.

Per tot això, convoquem la comunitat universitària a expressar el seu rebuig a la sentència, en un concentració a celebrar el proper dijous, dia 24 d’octubre, a les 12 hores a l’Àgora de la Universitat.

Per la democràcia, per la llibertat d’expressió, pel dret a decidir, per la llibertat dels presos polítics! Democràcia ara!

Castelló de la Plana, 17 d’octubre de 2019

Adhesions 

Entitats:

Col·lectiu Universitat Jaume i per la Llengua i la Cultura (CULC).
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans-UJI.
Comissions Obreres-UJI.
ACV Tirant lo Blanc.
STEPV-Intersindical Valenciana-UJI.



Particulars: 


Maties Segura.PAS UJI.
Joan Andreu. PAS UJI.
Pau Pons. Intersindical Valenciana.
Suso Monforte. PAS UJI.
Bartomeu Prior. PAS UJI.
Antoni Roig. PDI UJI.
Josep Planelles. PDI UJI.
Longi Gil. PAS UJI.
Antoni Albalat. PAS UJI.
Elija Lutze. PDI UJI.
Raül Burriel. PAS UJI.

Jesús Fuentes Tena.

dijous, 7 de març del 2019

Valoració del CULC sobre l’acció de l’UJI de retirar el requisit lingüístic del Document de carrera docent i investigadora del PDI





El Consell de Govern de la Universitat del dia 28 de febrer de 2019 va aprovar la modificació del Document de carrera docent i investigadora en el sentit d’eliminar, per a les persones candidates a promocionar en la seua carrera acadèmica entre les diverses figures de professorat, i, en definitiva, per consolidar la plaça com a personal contractat doctor o titular d’universitat, el requisit d’haver d’acreditar un requisit lingüístic C1 en valencià o B2 en anglès en el cas de PCD o un requisit lingüístic C1 en valencià i B2 en anglès en el cas de TU.


La redacció del nou apartat sobre el requisit lingüístic ha quedat així: "Les persones candidates, que hagen sigut seleccionades en les places convocades de professorat contractat i en els concursos d'accés als cossos docents universitaris, hauran d'obtindre el nivell lingüístic en valencià i en anglès recollit en l’Estratègia de Convivència i Promoció Lingüística, en un termini de 5 anys des del seu nomenament. Aquest requeriment serà necessari per tal d’optar a les reduccions previstes al Programa de Suport a les Activitats d’Investigació i d’Innovació i Transferència, juntament amb altres accions que es puguen recollir en el document d’Estratègia de convivència i promoció lingüística”

Aquesta modificació es va aprovar per 32 vots a favor i 5 abstencions.

El CULC entén que aquesta modificació suposa l’eliminació de la necessitat d’acreditar uns coneixements lingüístics per poder obtenir la plaça de titular d’universitat o de personal contractat doctor, i que es fia al voluntarisme del professorat aquesta acreditació al cap de 5 anys des del seu nomenament com a personal contractat o funcionari de l’UJI. El “requeriment” serà necessari per optar a unes reduccions horàries (de crèdits) per sexennis d’investigació o a altres accions que encara es desconeixen en aquest moments. 

Entenem que amb aquesta nova via es canvia el model de professorat format en llengües que teníem fins ara per un altre on aquests coneixements no són necessaris, fet que, a més a més, suposa un greuge comparatiu amb el personal d’administració i serveis, el qual té incorporat el requisit lingüístic en la relació de llocs de treball des de l’any 2002.

En definitiva, el CULC entén que aquesta mesura suposa una involució. Sobretot, si no va acompanyada de mesures de planificació, de perfilació lingüística de places, de programació i de suport a la docència en valencià. Per altra banda les mesures positives que es puguen proposar en la nova Estratègia de Convivència i Política Lingüística no invaliden que defensem les mesures de capacitació lingüística del nostre professorat. En una universitat, que té dos idiomes oficials, l’única manera de garantir la igualtat de drets, i la no-discriminació de cap persona per motius de llengua, és que el personal docent, com el d’administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials.

Finalment, agraïm a totes les persones i a les 29 entitats, sindicats, partits i associacions el suport al nostre manifest de denúncia d’aquesta actuació del Consell de Direcció de la Universitat. 

Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura. Castelló de la Plana, 7 de març de 2019

El CULC considera intolerable l'ordre de retirada de les senyeres quadribarrades de l'IES Ribalta

El CULC considera incomprensible i intolerable la decisió de la directora territorial d'Educació d'obligar a retirar les senyeres qu...