Per una política lingüística d’igualtat efectiva a l’UJI: l’acreditació lingüística de l’estudiantat
Una de les conclusions més importants de l’estudi Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en l’any 2011 és que qualsevol política lingüística normalitzadora del valencià, en tant que llengua actualment minoritzada, necessita formular-se en termes d’igualtat, és a dir, una universitat on, en un termini de 25 anys (en tot el conjunt sistema públic universitari valencià), el 50% de la docència es faça en valencià, distribuïda harmoniosament i equitativa en totes les àrees de coneixement de totes les titulacions i postgraus. Cal fer notar, deia l’estudi, “que no parlem de línies en valencià, una en valencià i l’altra en castellà, sinó tot el contrari, apuntem a una distribució docent en què el valencià estiga aleatòriament distribuït en la meitat de les assignatures, que l’alumnat haurà de cursar sense reparar en quina llengua s’imparteixen.”
És a dir, el pla de política lingüística de cada universitat, entès com el pla d’igualtat de les llengües, haurà de preveure l’increment anual d’assignatures i de places docents lingüísticament perfilades per tal d’acabar assolint aquest 50% de la docència en valencià.
Aquest avanç progressiu de la docència en valencià que l’estudiantat haurà de cursar necessàriament provocarà la bilingüització de l’estudiantat i que tot l’estudiantat acabe la seua formació amb un alt domini del valencià i del castellà, per la qual cosa tot l’estudiantat estarà capacitat per obtenir un nivell C1 de valencià en finalitzar els seus estudis.
De la mateixa manera, la mobilitat del professorat comportarà la presència als campus valencians de professorat estranger que impartirà les seues classes en anglès i professors valencians que quan es desplacen a altres universitats hauran d’impartir en anglès les seues classes. A més a més, per la creixent internacionalització econòmica i social l’estudiantat haurà d’obtenir un B2 de llengua estrangera. El català, juntament amb l’anglès hauran de constar en el suplement del títol de l’estudiantat.
L’informe al·ludit especificava també que l’estudiantat provinent d’indrets no valencianoparlants han de ser informats que la seua incorporació al sistema universitari públic valencià comporta el valor afegit de formar-se també en la llengua catalana i de l’existència de serveis lingüístics especialitzats que atendran les seues necessitats en cadascuna de les llengües oficials i posaran al seu abast programes d’acolliment lingüístic expressament dissenyats per a l’estudiantat nouvingut.
El cas de l’UJI
El trasllat d’aquestes propostes a la Universitat Jaume I va comportar l’aprovació de dos plans de política lingüística successius (2011/2014) i (2016/2018), els quals incorporaven mesures concretes pel que fa a l’acreditació de l’estudiantat en la línia de planificar en cada titulació de grau les accions que facilitaren l’adquisició del nivell C1 de valencià i B2 d’anglès del seu estudiantat.
Finalment, el Consell de Govern va aprovar el 26 de gener de 2017 el Document per a l’acreditació de llengües per part de l’estudiantat de grau. En el Document s’especifiquen les vies per a aconseguir aquesta acreditació (per demostrar els coneixements de valencià i de llengües estrangeres, preferentment d’anglès) una vegada s’haja modificat el pla d’estudis al qual s’accedeix i sempre que el pla d’estudis del seu grau no fixe altres requisits lingüístics o vies per a aconseguir-los.
Consell Social versus Consell de Govern: dues visions diferents de la política lingüística universitària
La visió diferent sobre la política lingüística universitària que tenen aquests dos òrgans de govern s’ha posat de manifest amb la modificació del pla d’estudis del grau d’Infermeria. Aquesta modificació constava de quatre apartats, un dels quals era la introducció del requisit de l’acreditació lingüística per a l’estudiantat d’aquesta titulació. El pla d’estudis amb totes les modificacions va ser aprovat pel Consell de Govern el dia 14 de novembre de 2016.
El Consell Social, el 14 de novembre de 2017, en presentar-li aquestes modificacions, s’hi va oposar a una, la de l’acreditació lingüística de l’estudiantat, al·legant bàsicament que el 35% de l’estudiantat de l’UJI era de fora de la província de Castelló i que l’exigència del valencià impediria que nous estudiants pogueren vindre a estudiar a la nostra Universitat. El rector va retirar aquest punt a fi d’estudiar-lo millor abans de tornar-lo a proposar.
Hi ha, per tant, per una banda, una visió economicista i una altra de diferent interpretació de la legalitat i normativa de l’UJI, que impedeixen l’aprovació del pla d’estudis en les condicions que es va presentar.
Pel que fa al primer aspecte, hem de dir, segons dades del curs 2016/2017, que l’estudiantat de Castelló (7.708 estudiants) representa el 64,7% del total (11.911 estudiants), per tant els estudiants de fora de la província serien el 35,3%. Però si es vol al·legar que eixe 35,3% de fóra de la província no entén el valencià, estaríem davant d’una afirmació falsa, atès que 3.548 estudiants (un 29,8%) venen de la resta del País Valencià i 104 estudiants (el 0,9%) de la resta del territori lingüístic (Catalunya i Illes Balears). Per tant, els estudiants que són del territori lingüístic i entenen el valencià esdevenen el 94,5% (11.360 estudiants), i queda únicament un 4,6% d’estudiantat de fora del domini lingüístic, que coincideix bàsicament amb enquestes d’anys anteriors sobre coneixements del valencià, on l’estudiantat diu en una proporció al voltant del 5%, que entén amb dificultat o no gens el valencià. En el cas concret d’Infermeria, l’atac és més greu, atès que sols 4 estudiants (l’1,7%) de 225 són de fora del País Valencià. Per tant, aquesta és la procedència i coneixements del nostre estudiantat.
En segon lloc, les facilitats a l’hora de l’acreditació per a eixe 5% que ha estudiat fora de la Comunitat Valenciana són màximes. Quan un estudiant demostre haver estudiat batxillerat o altres estudis d’accés a la universitat en sistemes educatius diferents dels de les comunitats de llengua catalana, només ha d’acreditar un nivell de coneixements orals A2 de valencià. Se suposa que després d’estudiar quatre anys a la nostra Universitat, un estudiant de fora serà capaç d’aprovar aquest nivell de mínima exigència cap a la llengua. Coneixements que necessitarà sense dubte si vol quedar-se a treballar a casa nostra. En qualsevol cas, l’UJI facilitarà tots els mitjans necessaris per a la seua formació, tant d’aquest estudiantat com del de la resta del territori.
Però el que resulta més curiós és que el Consell Social no pose problemes per a l’exigència del B2 d’anglès i sí que en pose per al requisit del C1 de valencià, nivell que té o hauria de tenir qualsevol estudiant en acabar el batxillerat. Vista la poca incidència social i econòmica d’aquesta mesura entre la massa crítica de l’estudiantat, aquesta negativa sols s’explica des del menyspreu més gran cap a la llengua, en considerar-la una llengua prescindible, és a dir, no necessària per a la docència, ni per a la vida social i econòmica, i per tant, el Consell Social esdevé còmplice de la continuació del valencià com a llengua minoritzada, sinó declarat partidari de la seua marginació en la vida universitària. I, al capdavall, el Consell Social amb aquest posicionament va també en contra de propiciar l'equiparació lingüística del valencià i el castellà, que estableix la Llei d'ús i ensenyament del valencià.
Pel que fa a la legalitat de no aprovar un pla d’estudis sense el vistiplau del Consell Social, no hi ha cap normativa interna, al nostre entendre, que establisca que cal l’informe favorable d’aquest òrgan per a la seua aprovació o modificació. Els Estatuts de l’UJI, assenyalen entre les competències del Consell Social en el cas concret de l’aprovació o modificació dels plans d’estudi: “ser informat sobre l’aprovació, la modificació o la supressió dels plans d’estudi d’estudis conduents a l’obtenció de títols propis de la Universitat” (article 40, l), prerrogativa que correspon al Consell de Govern: “aprovar la posada en marxa de títols oficials i amb validesa en tot el territori nacional, la creació de títols i diplomes, així com els plans d’estudi i les seues modificacions, sempre després d’escoltar el Consell Social” (article 45. 15 dels Estatuts).
De la mateixa manera, la Normativa dels estudis de grau de la Universitat Jaume I, assenyala clarament, en l’article 2, que l’aprovació dels plans d’estudi correspon al Consell de Govern i que el Consell Social, com altres òrgans de la Universitat, és un òrgan d’assessorament del Consell de Govern.
Per totes les raons exposades, els sindicats, associacions, col·lectius, òrgans, i persones sotasignats expressen el seu suport a la titulació d’Infermeria, al Consell de Govern i al Consell de Direcció per l’actuació empresa cap a la normalització del valencià entre l’estudiantat en el cas concret de l’acreditació lingüística, l’encoratgem a no deixar-lo de banda en el supòsit d’encetar aquesta exigència sols cap a l’anglès i redreçar-lo cap al lloc que es mereix com a llengua pròpia i de referència, i a impulsar-lo decididament en la docència, l’administració i en la vida universitària en general.
Castelló de la Plana, 12 de desembre de 2017
Entitats signatàries del document:
Persones adherides a títol particular:
- Vicent Pitarch Almela. Professor i sociolingüista.
- Hèctor Beltran Sansegundo. Professor. UJI.
- Maria José Esteve Ramos. Professora. UJI.
- Joan Raül Burriel Calvet. PAS. UJI.
- Manel Sifre Gómez. Professor. UJI.
- Carme Pinyana Garí. PAS UJI.
- Josep Hilari Planelles Fuster. professor. UJI.
- Bartomeu Prior Romero. PAS. UJI.
- Avel·lí Flors Mas. Sociolingüista i investigador (CUSC-UB).
- Joan Andreu Bellés. PAS. UJI.
- Artur Aparici Castillo. Professor. UJI.
- Manuel Quixal San-Abdon. Professor. UJI.
- Tomàs Martínez Romero. Professor. UJI.
- Maties Segura Sabater. PAS. UJI.
- Suso Monforte Escriche. PAS. UJI.
- Carles Bellver Torlà. PAS. UJI.
- Rosa Agost Canós. Professora. UJI.
- Santiago Pablo Rosado Orquin. Estudiant. UJI.
- Jose Iglesias Ortega. PAS. UJI.
- Josep Chordà. PAS. UJI.
- Rosa Miró Pons. PAS. UJI.
- Enric Ramiro Roca. Mestre i professor. UJI.
- Pilar Troncho Fabregat. PAS. UJI.
- Jordi Marín i Monfort. Professor del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
- Josefa Prades Giner.
- Lluís Monjo Mur. UJI.
- Casto Sorlí Moliner. Ajuntament de Mont-roig del Camp.
- Manuel Nebot Granell. PAS. UJI.
- Pepa Senent Vidal, PDI UJI.
- Jordi Tàrrega Sangüesa. Professor. IES Maestrat.
- Eric Moya Bueno. Alumne del Grau en Enginyeria Elèctrica. UJI.
- J. Miquel Martí i Escorihuela, mestre jubilat.
- Joan Francesc Bolufer Sapinya. Vicepresident del Col.lectiu de Mestres Municipals de Formació de Persones Adultes.
- Maria L. Almela Sirvent.
- Rosa i Jaume. Valencia. L'Horta. PV.
- Manel Collado Vergara. Professor de Didàctica. UJI.
- Carmen Martínez Cuadrado. PAS. UJI.
- Josep-Vicent Sanxis i Lerma, president d'AmicsPrada.
- Maria Teresa Albero Francés. Traductora
- Josep F. Nogués i Quixal, funcionari Generalitat Valenciana.
- Carmina Ribés Falcó. PAS. UJI.
-
-
Es poden adherir entitats i persones a títol particular en l’apartat de comentaris.
