Anàlisi del CULC sobre les darreres dades de l'observatori lingüístic de l'UJI

L’Observatori Lingüístic de l’UJI (OLI-http://ujiapps.uji.es/serveis/slt/base/apl/observatori) just acaba de publicar una sèrie d’informacions sociolingüístiques relacionades amb la nostra Universitat. Des del Col·lectiu Universitat Jaume per la Llengua i la Cultura (CULC) voldríem fer les següents valoracions sobre les dades publicades:

1. Posem en valor la transparència en la difusió d’aquestes informacions que complementen estudis més aprofundits, com ara Els usos lingüístics a les universitats del sistema públic valencià (ULUV.http://www.uji.es/bin/serveis/slt/triam/ulupv.pdf).

2. Posem en valor també el repte al qual l’UJI s’ha compromès, a través de la campanya “Igualtat lingüística és...”, d’aconseguir la igualtat lingüística del valencià i del castellà en la docència.

3. Precisament per això, i pel compromís del CULC en el redreçament i millora dels diversos aspectes que conformen l’ús institucional de les llengües, ens preocupa la lectura d’algunes de les informacions de l’OLI.

3.1 En la part positiva, constatem l’increment anual del 20% de la docència en anglès als graus (ha passat del 4% al 4,8%,) que quasi suposa l’assoliment de la fita del 5% plantejada. Per tant, les accions realitzades han sigut efectives.

3.2 Constatem però l’increment anual del 3,76% de la docència impartida en valencià als graus (ha passat del 20,73% al 21,51%) --en màsters passa del 15,75% al 17,48%--. Per tant, l’increment és curt i la fita d’igualtat amb el castellà encara molt llunyana: el castellà és, sens dubte, la llengua absolutament majoritària en la docència, copant un 73,27% dels crèdits impartits.

Si no volem romandre en l’actual situació, sinó avançar cap a la igualtat lingüística i arribar almenys al 25% dels crèdits en valencià en acabar el mandat del Consell de Direcció, entenem que cal passar, sense més dilació, del voluntarisme individual a la responsabilitat institucional (principi incorporat pel rector en les seues Línies de Govern en el claustre de novembre passat). I per a això s’ha d’implicar el Consell de Direcció, el Consell de Govern i l’UJI en el seu conjunt.

4. Constatem que pràcticament tot l’estudiantat entén el valencià (el 95%) i que hi ha un percentatge important de professorat que s’ha plantejat alguna vegada fer classe en valencià, un 37,1% segons l’ULUV. Hi ha doncs camí per recórrer i per trencar la rutina de la comoditat de fer la classe com l’havien fet sempre (en castellà).

5. La davallada en la demanda de classes en valencià de l’estudiantat entenem que es conseqüència de les (males) polítiques seguides en ensenyament secundari. Interpretem que la demanda bàsica de classes en valencià correspon sobre tot als estudiants que han anat a la línia en valencià del batxillerat. Per tant, aquest és un altre argument a favor del canvi en el model cap a la responsabilitat institucional.

Caldria marcar objectius de docència en valencià per titulacions i negociar el “timing” entre el Consell de Direcció i les comissions de titulació, en línia amb els objectius estratègics de l’UJI, amb fites mesurables que permeten revisar les estratègies seguides.

6. Facilitaria sens dubte el creixement d’oferta de classes en valencià un augment paral·lel de la contractació de PDI en places perfilades lingüísticament en valencià. Enguany, a l’UJI, n’hem perfilat el 7,5% en valencià, no fan falta comentaris. Creiem que cal portar a la pràctica les recomanacions proposades a l’ULUV (cita textual: “...perfilar en valencià durant els primers anys una quantitat superior al 75% de les places de nova creació...”).

7. Pel que fa a la comunicació externa, cal prestar atenció a la davallada que s’ha produït enguany pel que fa als documents d’eixida de l’UJI (hi ha hagut un descens important de 8,94 punts sobre l’any 2013, però encara mantenim una diferència més gran, de 12,4 punts respecte del 2008, any que es van aconseguir unes xifres del 78,58% de documents d’eixida en valencià).

8. Pel que fa a la comunicació interna hi ha un canvi positiu produït en l’enviament de correus electrònics a la comunitat universitària, en part per la col·laboració del Servei de Comunicació i Publicacions i del propi CULC i, per descomptat, per les instruccions que s’han donat des del Consell de Direcció. Creiem que aquesta línia (d’aplicar el principi de subsidiarietat lingüística recollida en les Línies de Govern per al curs actual 2014/205) és la correcta.

Des del CULC entenem que aquestes dades, i si s’escau la nostra valoració, en conjunció amb estudis exhaustius, anàlisis i propostes anteriors, han de servir al Consell de Direcció per a fer un ajust fi de les accions de govern en el tema lingüístic dins dels objectius estratègics de l’UJI mitjançant un nou PPM per aconseguir la desitjada fita de la igualtat lingüística.

El CULC estarà sempre disposat a col·laborar amb el Consell de Direcció per millorar la vida universitària, fer-la més amable i assertiva, el que per a nosaltres significa viure-la en valencià.

COL·LECTIU UNIVERSITAT JAUME I PER LA LLENGUA I LA CULTURA

Castelló de la Plana, 9 de juny de 2015

Carta oberta del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura als gestors polítics entrants.

Després de les eleccions del 24 maig sembla que hi haurà canvis importants en les institucions valencianes. Durant l'any darrer, des del Col∙lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura, CULC, hem denunciat polítiques que des de la Generalitat i altres administracions s'han fet contra la llengua i cultura dels valencians. No cal enumerar‐les perquè tots les tenim presents.

Ara sembla que tindrem un nous gestors que en campanya es comprometien a redreçar el País, també en l'àmbit lingüístic i cultural. Caldrà prioritzar accions i és clar que hi ha certes urgències en l'eix social que hauran de ser ateses immediatament. Hi ha gent que està patint i això, simplement, no es pot consentir. 

Dit açò, hi ha, però, propostes que no costen diners o en costen pocs, com ara deixar córrer les ones hertzianes, aplicar la subsidiarietat lingüística en l'administració (i en els discursos a les Corts, diputacions i ajuntaments) que no cal esperar molt a tirar en davant. Hi ha altres accions que tenen retorn i són irrenunciables (com ara una radiotelevisió valenciana, en valencià i de qualitat). Finalment hi ha altres actuacions que ens estalvien diners. Doncs endavant.

La tasca dels nous governants sens dubte no és fàcil (sobre tot tenint en compte la situació econòmica a què ens ha abocat la confluència d'un balafiament de recursos unit, sobretot, a un finançament autonòmic profundament injust que deriva d'una balança fiscal insuportable). Confiem que els nous gestors facen una bona gestió, una bona priorització i una bona comunicació amb la ciutadania. Si saben gestionar‐ho, poden capgirar el País per a bé de tots.

Des del CULC saludem els que seran els nostres nous gestors i els recordem la necessitat de complir les promeses electorals, la necessitat de redreçar el País des d'una gestió honesta i transparent, amb atenció sens dubte a les persones, a l'educació i la transmissió de la cultura a les noves generacions, amb accions proactives per al redreçament del signe identitari valencià per excel∙lència que és la llengua ‐‐com deia Valor, el nostre valencià, el català de tots. I fer‐ho des del respecte a lingüística, enterrant per sempre més batalles irracionals que no han fet més que abocar‐nos a una situació estèril i de regressió.

Seria el desig del CULC no haver de fer cap ni una denúncia més, sinó dedicar tot el nostre esforç a contribuir al redreçament lingüístic i cultural valencià amb el nostre granet d’arena de petites accions positives en el nostre entorn immediat universitari.

Castelló, 29 de maig de 2015

Col∙lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Presentació de la Jornada per la igualtat lingüística. Josep Planelles. 29 d'abril de 2015

El  Servei  de  Llengües i  Terminologia amb la  col·laboració del  Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura organitzen aquesta Taula rodona sobre Igualtat Lingüística, amb motiu de l’adhesió de la UJI primer i desprès les demés universitats públiques valencianes al document presentat per ACPV "Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística: cinc principis bàsics i deu àmbits d'actuació pràctica."

El tema central d'avui és doncs la llengua pròpia i la seua preservació, és a dir, el rescat del valencià de la situació precària en que es troba ací a casa nostra. 

Val a dir que si acudim a Google, podem constatar que hi ha actualment entre 6.000 i 7.000 llengües parlades al mon, i que segons els experts entre el 50‐90% d’aquestes s'hauran extingit cap a l'any 2100. Perquè els idiomes més comunament parlats dominen les llengües menys parlades amb les que estan en contacte, i aquestes, si no es fica remei, finalment desapareixen.  

El català, tot i no tenir la millor de les saluts, no està en la llista de les llengües en perill immediat d’extinció. Per tant, quan ACPV i les universitats valencianes plantegen iniciatives com la present no ho fan per salvaguardar una llengua en perill identificada com la més fràgil. Ho fan per a vigoritzar i salvaguardar la llengua pròpia. No és una qüestió purament  cultural.  És  una  qüestió  de supervivència.  De supervivència  com  a  poble.  De  supervivència nacional. Com deia mossèn Josep Armengou, capellà de Berga i gran catalanista,  "Parlar català és resistir”. 

I és que avui coexisteixen al País Valencià dues comunitats diferents ben arrelades, cadascuna amb el seu idioma propi. La situació de les dues comunitats és però ben desigual. Uns, els valenciano‐parlants són bilingües, entre altres coses perquè  no  tenen  altre  remei.  Els  altres,  els  que  parlen espanyol, generalment són estrictament monolingües i tenen una especial protecció de l’estat. És probable que tard o d’hora, les dues comunitats acabaran fonent‐se en una sola. La societat resultant podrà ser o be la comunitat catalanoparlant històrica adaptada a una situació  nova  o podrà  ser  una província espanyola més,  com ara la Rioja o Cantàbria. No entro en  valoracions, descric simplement un probable futurible. 

Continuo citant Armengou: "Hi ha nacionalitats antigues que perduren, d’altres que han desaparegut del mapa, engolides per un poble més fort, o víctimes de les vicissituds històriques, o diluïdes en la seua pròpia vilesa. Els pobles que  s’han  deixat  assimilar  no  viuen  de  cap  manera. Han perdut el  seu  nom  propi,  l’ànima  pròpia,  la iniciativa pròpia. Ja no tenen cap missió a fer, si no és obeir, treballar, pagar i callar. S’han despersonalitzat, s’han junyit com un quadrúpede al carro del vencedor. Les seves antigues glòries seran cantades en una altra llengua distinta de la dels qui les realitzaren. I les glòries que vindran ja no seran les seves: seran les dels seus amos. Ells hauran passat a la reserva. Uns altres parlaran per ells. Mai més no seran res i s’aniran extingint en l’anonimat més abjecte." 

I parlant de pagar i callar no puc deixar de citar una de les conclusions del llibre molt recentment publicat per Vicent Cucarella,  membre  de  l’Institut  Valencià  d’Investigacions Econòmiques (IVIE)  referent  al  finançament Valencià: "En l'actualitat els valencians tenim una renda per càpita inferior en un 12% a la mitjana espanyola i no sols no gaudim  d'un superàvit  en  la  balança  fiscal, sinó  que  patim  un  dèficit del  2%  del  nostre  PIB  (aproximadament 2.000 milions d'euros anuals): Això converteix els valencians en l'única comunitat autònoma pobra que damunt aporta més que rep." 

Deia  Joan  Fuster  que  "ser  valencians  és  la  nostra manera  de  ser  catalans".  Vicent  Sanchis, en el  seu  llibre "valencians,  encara"  (Proa  2012),  complementa  aquesta definició  referint‐se  als altres  valencians: "L'anticatalanisme és la manera que tenen els valencians de ser espanyols". I és que a  dia  d'avui  trobem  que al  País Valencià  hi  ha una adscripció  nacional espanyola  que conviu amb  una adscripció  nacional  valenciana  no  espanyola.  La  primera té l'espanyol com  a signe  identitari  per  excel·lència mentre que la segona té la llengua catalana com a signe d’identificació. I en mig, com deia Josep Vicent Marquès, hi ha un país perplex, manipulat i desinformat, amb una difusa adscripció nacional, que no beneficia ningú.  

Podran haver matisos entre uns i altres sobre les raons que ens impulsen a la defensa del valencià i a emprendre accions de cara a la seua preservació i vigorització. Unes podran ser enteses com raons de pervivència nacional, altres simplement de pervivència cultural i poden haver altres raons. Hi ha però un denominador comú: El nostre valencià, el català de tots (E. Valor), és la clau de supervivència de la valencianitat. 

I què tenim per preservar‐lo? Poca cosa. Desprès de 32 anys de la seua promulgació, la llei d'ús i ensenyament del valencià no ha aconseguit pràcticament cap dels seus objectius. En particular ha fracassat en l'objectiu general que declara solemnement en el seu preàmbul de "superar la relació de desigualtat que  hi  ha  entre  les dues llengües oficials,assolir l'equiparació efectiva del valencià amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes oficials en condicions d'igualtat". Ara i ací les universitats reclamem  una  llei  d'igualtat  lingüística. No  és  una  llei per defensar  els  drets  de  les llengües. Les llengües no tenen drets. És una llei per a defensar els drets de les persones de ser tractades iguals, independent de la llengua que ampren, i atorgar‐los la possibilitat de poder viure amb normalitat usant la seua llengua. 

Val a dir que aquesta no és una proposta completament nova. De fet la trobem perfectament presentada, com la única solució factible que podria evitar la situació d'estancament i retrocés del valencià en la universitat (i altres àmbits), en el llibre “Els usos lingüístics a les universitats públiques  valencianes”  publicat  per  AVL  en 2011 i dirigit pel nostre sociòleg Artur Aparici que intervindrà en primer  lloc en la taula rodona i que plantejarà  la necessitat i significació d'una llei d'igualtat i aprofundirà sobre el seu significat i la seua praxis. 

Per  explicar‐nos  els  aspectes  pràctics i  estratègics  de la posada en escena  de la igualtat lingüística intervindrà Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, que aprofundirà en les conseqüències d’aquesta igualtat lingüística des d’un punt de vista jurídic. 

Tenim a hores d’ara els valencianoparlants els mateixos drets lingüístics que els castellanoparlants? És possible, amb la legislació actual, assolir  aquesta  igualtat  o  s’han  de  fer modificacions  i actualitzacions  de  les  normes jurídiques existents? En aquest darrer cas, en quins àmbits s’hauria d’actuar? Aquestes, i  altres  preguntes  que pugueu formular després, són els que intentarà donar resposta Alfons Esteve amb al seua intervenció. 

Finalment, Inmaculada Fortanet, vicerectora responsable de Multilingüisme de l’UJI en l’anterior equip rectoral i també  en el  present,  tancarà  la  taula  donant  la  perspectiva  de  la nostra universitat. Esmentarà  primer els objectius lingüístics de la Universitat Jaume I en l’anterior legislatura i ens parlarà també del nou PPM que s’està elaborant,  el  qual  manté els objectius  de l’anterior  però  incorpora  de  manera  efectiva dues  eines  claus  per  a assolir‐los:  el replantejament  les accions  per  tal  de  passar  del  voluntarisme  individual  a la voluntat i responsabilitat institucional i l’aplicació, en totes les situacions, del principi de subsidiarietat lingüística  (Albert Bastardas), que ve a dir que tot allò que puguen fer les llengües locals (català) no ho han de fer les llengües més globals (espanyol o anglès) i no a l’inrevés (com de fet passa moltes vegades). 

Sense més dilació passo la paraula als ponents. Artur....

Josep Planelles és catedràtic de l'Àrea de Química Física de la Universitat Jaume I i president del CULC.

En el següent enllaç de vídeo està disponible a la vostra disposició de forma completa la jornada per la igualtat lingüística: http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=1695&l

Rebuig del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura a la llei de símbols

Ahir dimecres 25 de març el grup parlamentari popular va aprovar en solitari al ple de les Corts, contra tota la resta de l'arc parlamentari, la Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià. 

Aquesta nova llei estableix, entre d'altres que "La Llengua Valenciana constitueix un sistema lingüístic propi des d'un punt de vista filològic, històric, jurídic, cultural, sociològic i polític i que cap administració, partits polítics, sindicats, sistema educatiu, mitjans de comunicació, empreses i associacions empresarials, entitats, organismes i particulars podran qüestionar l’entitat idiomàtica i el caràcter diferenciat de la Llengua Valenciana". Més encara, La Llei de senyes crea un Observatori per vetlar pel compliment de la llei on s'inclouen entitats contràries a la unitat de la llengua catalana (com ara la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat) i s'exclou l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que és, d’acord amb l'Estatut d’autonomia valencià, la màxima autoritat en matèria lingüística.

En la patètica mascarada d'ahir, el PP s'atreveix a pontificar, des de la política, sobre filologia, història, sociologia i, a més, impedeix per llei el possible qüestionament per part de les universitats o de professionals reconeguts de la lingüística, la historia, etc. Aquesta actitud, que recorda la de la Inquisició, fa témer que, si continua la majoria del PP, puga arribar a proposar la derogació de la llei de gravitació universal. Esperpèntic, tristíssim.

A més, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució que va ser proposada pel PP i acceptada amb un ampli consens per les Corts, i que és estatutàriament la màxima autoritat en matèria lingüística, ha estat simplement ignorada, per haver dictaminat en contra d’aquesta ignominiosa llei. Aquest és un fet jurídicament greu i el juristes hauran de dictaminar si directament l’aprovació de la nova norma és contraria a llei. En aquest sentit, El CULC, com a col·lectiu universitari, sempre estarà alerta i preparat per denunciar públicament el que considerem que no és propi d'un govern democràtic. Sens dubte, cap proposta pot ser més efectiva per destruir una llengua que crear una llei que permet i promou una normativa alternativa fomentada per institucions privades minoritàries que, damunt, no usen habitualment la nostra llengua.

L’esforç que va suposar el 1932 la unificació normativa de Castelló queda així soterrat i el caos servit i avivat des del Consell de la Generalitat. El PP tanca amb una traca final tots els seus atacs contra la llengua i cultura valencianes, que van des del tancament de RTVV a la més recent supressió de línies d’ensenyament en valencià, i a moltes més accions que van degradant i menystenint dia a dia la llengua pròpia.

Des del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura mostrem la nostra decepció pel menyspreu que fa el Consell i el grup parlamentari popular a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i a les universitats, sens dubte les entitats amb reconeguda autoritat. La nostra perplexitat pel comportament inquisitorial i anticientífic demostrat, difícilment imaginable en qualsevol parlament europeu modern, ens obliga a expressar el màxim rebuig a aquesta Llei i a totes les accions antivalencianes que ha fet i està fent el govern del Ppartit Popular que no pretén una altra cosa que consumar el genocidi lingüístic i cultural dels valencians". 

27 març 2015